El Cristianisme i els animals

“Déu va fer tota mena d’animals feréstecs i domèstics i tota mena de cucs i bestioles. Déu veié que tot això era bo” (Gènesi 1, 25).

Els animals d’una o altra manera han estat sempre lligats amb el cristianisme. Molt abans de l’aparició de la religió cristiana, a l’Antic Testament, ja es troben episodis que referencien l’estima i l’apreci als animals.

Un savi que es feia dir Cohèlet (paraula grega que significa “portaveu o convocador de l’assemblea”), en el llibre que porta el seu mateix nom i que en altres versions és conegut també com a Eclesiastès, escriu: “Jo penso dels homes que Déu els posa a prova perquè vegin que, per ells mateixos, són com les bèsties. Perquè el destí dels homes i el destí de les bèsties és el mateix: la bèstia mor i l’home mor. Tots dos tenien el mateix alè de vida. L’home no és pas més que la bèstia: tots dos són efímers. Tot va al mateix lloc: tot ha sortit de la pols i a la pols torna tot. Qui sap si l’alè de vida de l’home puja cap amunt mentre que l’alè de vida de les bèsties baixa avall, cap a la terra?” (Cohèlet, 3, 18-21). Aquest text fou escrit a meitat del segle III aC.

El 10 de gener de 1990, en l’audiència general, el papa Joan Pau II i sota el títol de “L’acció creadora de l’esperit Diví”, repassà a través dels textos bíblics la creació i la presència de l’”esperit” o de l’”alè” de Déu. Va afirmar que hi ha narracions que admeten que “També els animals tenen un alè o buf vital, i que el van rebre de Déu”. Esmenta el Salm 104, que referint-se als animals, diu “Però si deixes de mirar-los, s’esparveren; si els retires l’alè, expiren i tornen a la pols d’on van sortir. Quan envies el teu alè, reneix la creació i renoves la vida sobre la terra” (Salms 104, 29). El Papa, després de citar aquests textos va ser contundent: “Per tant, l’existència de les criatures depèn de l’acció de l’alè-esperit de Déu, que no només crea sinó que també conserva i renova contínuament la faç de la terra”. Aquestes declaracions van ser enteses per molts defensors dels animals com que el papa a través de la Bíblia veia que els animals podien anar al cel o que tenien ànima, si tenim en compte que aquest “esperit” o “alè” és l’ànima que porten els éssers vius.

També afirmava que els animals tenen ànima el que fou Consultor de la Congregació per al Clergat de la Santa Seu, Mons. Mario Canciani. En el seu llibre del 1990 titulat L’Arca de Noé: Religions i animals, afegia que tenien lloc al paradís, junt amb els éssers humans. Canciani es va fer famós arran del polèmic llibre publicat cinc anys després amb el nom de L’últim sopar pels essenis. Segons ell, Jesús es va tornar vegetarià durant l’estada amb la comunitat dels essenis, un grup de religiosos que vivien a Qumram, al Mar Mort. Hauria estat el temps de la vida “desconeguda” de Jesús que no narren els evangelis (abans de ser batejat per Joan Baptista). Durant el sopar pasqual del Dissabte Sant no hauria menjat el xai pasqual i hauria demanat als seus deixebles a imitar l’exemple. Aquest capellà va ser durant anys el rector de la basílica de San Giovanni del Fiorentini, a prop del Vaticà, i permetia que els fidels anessin acompanyats dels seus animals domèstics a les celebracions. Parlant de vegetarians, hi ha la creença que alguns sants ho han estat: sant Jeroni (347-420) o sant Agustí (354-430).

Antonio de Padua

Antonio de Padua

No només Joan Pau II es va mostrar comprensiu amb els animals, sinó també altres pontífexs com és el cas del papa Pius V que va escriure la butlla «De salutis gregis dominici» l’any 1567. En aquest document donava orde d’excomunicació a tots aquells que permetessin i participessin en les celebracions de curses de braus. Fins i tot, li estava prohibida la celebració religiosa de les exèquies aquells que morissin en l’acte, ja sigui el torero o bé el genet muntat a cavall. L’assistència a la cursa estava prohibida també als capellans. Es llegeix a la butlla que aquests espectacles no tenen res a veure amb la pietat i caritat cristiana i els titllava de cruents i vergonyosos “propis no d’homes sinó del dimoni”. En alguns països com Espanya, malgrat la disposició papal, no es va arribar a publicar per la pressió del rei Felip II. Al llarg dels anys els papes van rebre pressions perquè fos atenuada. Al final, Gregori XIII el 1575 a l’encíclica «Exponi nobis» va aixecar la prohibició als laics, i Climent VIII, el 1586, al breu «Nuper siquidem», tot i que continuà prohibint als capellans a assistir a les curses, va desautoritzar que aquestes se celebressin en dies festius. L’any 1920, el Secretari d’Estat del Vaticà, el cardenal Gasparri, responent una carta enviada al Papa per la presidenta de la Societat Protectora d’Animals de Toló (França) en que demanava la postura del Vaticà davant les curses de braus, li contestà que “l’Església continua condemnant tal i com va fer en el passat, aquests espectacles sagnants i vergonyosos”.

Per altra banda hi ha un text bíblic que pot arribar a demostrar que Déu està en contra del sacrifici dels braus. El trobem a Isaïes. En un dels seus capítols hi llegim: “Hi ha qui em sacrifica toros però també éssers humans, m’immola bocs i també em desnuca gossos, em presenta ofrenes legítimes i també sang de porc […]. Han preferit aquests camins, perquè es complauen en ritus detestables […] Feien allò que em disgusta, preferien el que em desplau” (Isaïes 66, 3-4).

Els toreros tenen per patró a sant Pere Regalat (1390-1456). S’explica que un dia el sant va sortir del convent situat a El Abrojo (Laguna de Duero, Valladolid) per resar acompanyat d’un altre monjo. De sobre, enmig del bosc, els va sorprendre un brau. Sant Pere, s’hi va acostar dolçament i el beneí. El brau, molt mansament, va fugir. Fixem-nos que no hi ha cap símptoma de violència, tot al contrari. Un cas semblant s’explica també de sant Joan de Sahagún (1419-1479) que caminant per la que aleshores era la via principal de Salamanca va poder amansar un toro que s’havia escapat del corral i que esvalotava i atemoria els veïns. El sant es va prostrar davant seu i li digué: “Tente necio”. L’animal, tot manyac, va tornat d’on havia vingut. És per això que el carrer a on va succeir aquest fet prodigiós porta el nom de “Tentenecio”.

Molts sants i santes han tingut relació i amistat amb animals, valguin aquests exemples en representació també dels que falten:

– Antoni Abad (251-356). Se’l considera el fundador de la vida eremítica. Va viure sol al desert d’Egipte acompanyat només d’un porquet que li feia companyia, d’aquí que sigui conegut com “sant Antoni del porquet”. Se’l representa amb un porc al costat. És patró dels animals en general. També hi ha un patronatge específic per als animals agrícoles, sant Grau d’Aurillac (855-909), a qui els pagesos imploraven quan aquests es posaven malalts o per demanar bravura a l’hora de treballar al camp.

– Francesc d’Assís (1182-1226) és el patró de la l’ecologia per haver escrit el Càntic del germà Sol, conegut també com el Càntic de les Criatures. Les criatures són els diferents elements de la natura que el sant considera com a germans: “Lloat sigueu, Senyor meu, per la germana aigua, /la qual és molt útil i humil i preciosa i casta. /Lloat sigueu, Senyor meu, pel germà foc, /pel qual ens il·lumineu de nit/ i és bell i juganer i robust i fort”, llegim en un fragment. Francesc és també el protector dels llops gràcies a l’episodi que va viure a la ciutat italiana de Gubbio. S’explica que al bosc hi vivia un llop ferotge que atemoria els habitants que s’hi acostaven i a les rodalies de la ciutat. Els veïns havien de passejar armats, ja que es cruspia animals i humans. El sant el va anar a trobar al bosc i un cop el va tenir davant seu el va beneir, l’obligà a donar la pota i afablement li demanà que deixés d’alimentar-se d’humans, que aquests ja li donarien el menjar que necessités. El llop va assentar amb el cap i els dos arribaren a la plaça del poble davant la sorpresa de tots. Francesc els digué que seria a partir d’aleshores un veí més a canvi que l’alimentessin. El llop entrava a les cases com si d’un gatet es tractés.
Un cas semblant va passar amb sant Mer (s. VIII-IX), només que aquest amansà i tornar vegetarià un lleó (que la veu popular el convertí en drac) que atemoria els que s’acostaven a l’estany de Banyoles. Alguns creuen que encara hi té estatge sota les aigües. Un altre sant “amansidor” fou Dalmau Moner (1291-1341). Uns frares dominics el van invocar estan encara en vida, perquè els alliberés d’un gos ferotge que els volia atacar enmig del bosc mentre anaven a evangelitzar a Tortosa.

– Roc de Montpeller (+ 1379). Es va retirar en un bosc per no contagiar la població de la pesta després d’haver assistit a les persones que havien contret l’epidèmia. Mentre vivia apartat, un gos li portava cada dia un panet perquè es pogués alimentar i li llepava una úlcera que tenia a la cama, de la qual en va sortir curat gràcies a la saliva de l’animal. Se’l representa amb un gos al costat. Se l’invoca per curar-se de les epidèmies i és el protector dels gossos. Hi ha altres casos de sants que han viscut amb animals. Sant Jeroni se’l representa sempre al cantó d’un lleó. Es diu que el sant es va trobar un lleó mal ferit en una pota que l’implorava ajuda. Ell li va treure l’espina que li causava el dolor i l’animal el va seguir mansament a casa seva. Mai més es va separar d’ell vivint fins i tot a l’interior de la casa del sant. No oblidem el cas de sant Gil (640-720) que va ser mal ferit accidentalment a la mà per culpa d’una fletxa llançada pel rei Vamba mentre era de cacera a Arle (a la provença Francesa). La cérvola, que era a qui anava destinada la fletxa, no es va separar del sant que vivia retirat al bosc fent vida d’eremita. L’animal li proporcionava cada dia llet per al seu manteniment.

– Hi ha hagut sants que, segons la tradició, han tingut el do de parlar amb animals com Antoni de Pàdua (1195-1231) amb els peixos o Martí de Porres (1579-1639) amb els ratolins o el ja citat Francesc d’Assís amb xais, d’entre altres.

Si sant Roc és el patró dels gossos, sant Ferriol (s.III-IV) i sant Martí de Tours (316-397) ho són de les oques. Per un costat, Ferriol a Catalunya, la tradició el va fer capità de lladres, i es diu que com a penediment de les seves malifetes va concedir a les oques dels pagesos la facultat de sentir de lluny quan s’apropen els pispes. Quan es dóna l’ocasió, emeten uns forts crits que els espanten i alerten els propietaris de les masies. Per altra banda, Martí de Tours, com que era molt modest, es va amagar al corral de casa seva quan va saber que el volien nomenar bisbe. No li va servir de res, ja que les oques el van delatar, senyal que la Divina Providència actuava per a una millor glòria de l’Església.

– Els animals han estat també considerats símbols. El colom representa la puresa i una ovella al costat de Jesús és l’advocació de “Jesús el bon Pastor”.

Nota: les cites bíbliques corresponen a la Bíblia Catalana Interconfessional (BCI), Barcelona, 1994.

Àngel Rodríguez Vilagran
Doctor en Periodisme i Ciències de la Comunicació
Llicenciat en Ciències Religioses
Simpatitzant del PACMA

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Festa dels 3 Tombs

A diverses localitats catalanes, aquest cap de setmana tindrà lloc la Festa dels 3 Tombs, l’exponent més gran de la mateixa són les desfilades de carros i carretons arrossegats per cavalls, mules, ases i fins i tot ponis, recreant els temps en què aquests animals eren utilitzats pel transport. Lamentablement, els suposats protagonistes de la festivitat (Sant Antoni Abat és el patró dels animals), pateixen cada any qualsevol cosa menys una celebració, davant de la passivitat de les autoritats que incompleixen les seves pròpies lleis.

Per exemple, l’article 5è de l’ordenança sobre la protecció, la tinença i la venda d’animals de l’Ajuntament de Barcelona, estableix la prohibició de “maltractar-los, agredir-los físicament o sotmetre’ls a qualsevol altra pràctica que els produeixi patiment o danys físics o psicològics”. Malgrat això, durant la Festa dels Tres Tombs, els animals són víctimes de danys físics i psicològics, d’una angoixa innecessària al mig de la confusió produïda per la multitud, l’entorn urbà, l’asfalto que rellisca i l’esforç absurd d’anar carregats al límit sense cap més propòsit que demostrar la seva fortalesa. Hi ha prou amb veure, encara que s’intenti amagar amb colorits ornaments i música alegre, els clars signes d’angoixa, por, esgotament i patiment que suporten aquests èquids, que es tradueixen en un excés de salivació, gemecs, tremolors, nerviosisme i fins i tot vocalitzacions i intents de fugida.

sant antoni abat maltracte caballos ponis

Tres Tombs a Cerdanyola, foto de Arriers de Sant Antoni (Cerdanyola)

El partit PACMA rebutja frontalment aquestes desfilades i tot tipus d’espectacles que impliquin patiment animal per a l’entreteniment humà. Inclosos els passejos en carruatge tirat per cavalls que s’ofereixen cada dia a Barcelona i altres ciutats. Us convidem a reflexionar en relació al que amaguen aquestes activitats: signes d’abús i crueltat històrics que PACMA està compromès a eliminar definitivament.

Les tradicions han d’adaptar-se a l’imparable canvi de sensibilitats de la societat, tal com demostren els nostres propis resultats electorals o diferents notícies, per exemple d’aquesta setmana, com el tancament del circ amb animals més antic del món, el Ringling Bros, pel descens inassumible del seu taquillatge a causa de l’evidència de maltractament animal mostrada pels grups animalistes.

PACMA continuarà treballant perquè tant aquesta com altres tradicions es transformin en veritables festivitats abandonant el patiment animal. Resulta evident que les úniques festes que sobreviuran al segle vinent seran aquelles que celebrin la vida, la llibertat, el respecte i la compassió, personificades, por Sant Antoni Abat, el seu patró i en honor seu, quina ironia, tenen origen els Tres Tombs.

Raquel Iglesias

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Un amic no es compra, s’adopta!

Cap membre de la teva família ha demanat als reis un company pelut?

Resulta molt habitual que nens i grans, desitgin conviure amb un gos, gat, agapornis, fura, etc.. Compartir la vida amb un ésser viu com aquests no te preu. Ho podem garantir. Per això volem l’oportunitat de gaudir amb ells.

Però tots els destinataris d’aquestes peticions, ja sigui un rei mag, Santa Claus, el tió, la teva mare, el xicot o el veí, heu de tenir diverses consideracions prèvies.

Primera, un animal és un ésser amb sentiments, amb necessitats i drets. Mai afegiu un nou membre a la família si no esteu del tot segurs. Heu de respondre un munt de preguntes: El podreu baixar a passejar quan toca? Podreu proporcionar-li aliment, protecció i les cures veterinàries que calguin? El seu entorn estarà adequadament enriquit per satisfer les seves necessitats? Tindreu suficient temps per a ell? Quants anys viu aquell animal?

Mai adopteu compulsivament. Preneu-vos tot el temps que calgui per estar-ne segurs.

Segona. Heu de ser responsables del vostre amic i els seus actes. Heu de fer-ne una tinença responsable. S’han de complir les normatives vigents, recollir les caques al carrer, xipar, etc.

Tercer. Estimeu-lo. Respecteu-lo. No el maltracteu MAI. Un animal no és una joguina ni un objecte: és un ésser viu amb capacitat de sentir.

I finalment, no compreu: adopteu! Salvareu dues vides: el vostre nou company i la d’un altre animal que podrà entrar al refugi ocupant el seu lloc. Un 2×1 inigualable!

Les protectores us ajudaran, coneixen el comportament de l’animal. El seu motor és aconseguir el millor per l’animal. A més, ús l’entregaran xipat, esterilitzat, desparatitzat, etc.

La venda de cadells i animals, molts cops comporta un tràfic des de d’altres països que impliquen explotació i maltractaments. Per nosaltres, resulta immoral que es permeti aquest negoci mentre les protectores i associacions alberguen milers d’animals que esperen una oportunitat.

Respecte als gossos, per exemple, s’ha de saber que gran part d’aquests cadells venuts a les botigues, macrocentres de venda o per Internet, procedeixen de criadors ubicats en països de l’Europa de l’Est, principalment d’Eslovàquia, on són criats de manera massiva en condicions lamentables d’higiene i confort. Posteriorment són transportats, generalment en furgonetes, en viatges llarguíssims que molts d’ells ja no superen. Es calcula que un terç dels cadells moriran durant el transport o en els dies posteriors a la seva arribada.

I si parlen d’espècies exòtiques, el panorama és desolador.

Per tot això, PACMA ha endegat una campanya per fomentar l’adopció d’animals, sota el lema #AdoptaFelicitat. Hem sortit al carrer tant a Girona, Barcelona, Mataró, etc.., per donar a conèixer la nostra campanya a la societat.

Aquest dijous 5 de gener, tornarem a fer-ho a Fontana (Barcelona) d’11 a 14 hores.

L’adopció d’un animal és un acte de generositat, que a més de resultar altament satisfactori pels adoptants i per l’animal, representa una excel·lent lliçó d’humanitat i solidaritat per la mainada.

Si no saps on buscar el teu animal, dóna una ullada a la web adopta.pacma.es. O pregunta’ns directament a barcelona@pacma.es

Un amic no es compra, s’adopta

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

[Entrevista] Intent de segrest d’una gossa a Canet de Mar

El diumenge 15 de maig l’Elena Saltó va compartir el que li acabava de passar a Facebook: Havia sigut víctima d’un intent de segrest de la seva gossa Bimba, una mestissa de Collie negre, quan passejava amb ella i la seva altra gossa, la Sahara, una galga afgana blanca. El seu missatge s’ha compartit més de 2 mil cops a les xarxes socials i recorda a molts altres casos que han succeït a Catalunya. Fa un mes, PACMA va ser present a les manifestacions a Reus i Tarragona per exigir un protocol d’actuació i una investigació seriosa sobre els segrests de gossos destinats a baralles i l’enverinament de gats.

segrest de gossos

Bimba

A PACMA volíem parlar amb ella i poder entendre millor com són aquestes situacions a les quals s’enfronta qualsevol persona quan passeja amb els seus peluts. L’Elena no té cap inconvenient i ens explica amb detall una experiència que, per desgràcia, es repeteix massa sovint.

Ens explica l’Elena Saltó Navas de 25 anys:

Va passar la nit del dissabte 14 de maig a les 23:45h aproximadament. Era de nit però al pàrquing hi havia fanals encesos. Era a l’esplanada de pedretes habilitada com a pàrquing per a cotxes, allà és molt normal trobar-te amb veïns passejant als gossos, ja que just al costat s’hi troba el Passeig de la Misericòrdia de Canet de Mar.

– Ens pots descriure com va ser la situació?

Baixant pel passeig em vaig fixar que dins del pàrquing. Allà hi havia un Seat groc amb gent al voltant però no li vaig donar importància. Mentres creuava, vaig dir el nom d’una de les gosses (la Bimba), ja que es va distreure olorant vés a saber que, i tot just, l’altra gossa (Sahara), es va a posar a fer caca. Mentre la recollia vaig escoltar com un dels homes del cotxe cridava: “¡La negra nos sirve para sparring, intendad cogerla!“. En aixecar el cap, perquè no m’ho creia, vaig veure com dos d’ells venien cap a mi i llavors vaig començar a córrer cap a casa (està una cantonada més amunt). Els dos homes em seguien corrents mentre cridaven: “Párate hija de puta, zorra asquerosa, malnacida…”.

– Algú t’hauria pogut ajudar en aquell moment?
Sí, qualsevol persona que es trobés per la zona i que ho hagués presenciat. Malauradament no hi havia ningú.

– Què vas fer just després de l’intent de segrest?
Vaig pujar corrents cap a casa plorant amb un atac de nervis. Allà estava la meva parella esperant-me i vam trucar a la policia local de Canet. La policia va fer un bon servei. Van venir a casa just després de fer una recerca. Ens van calmar bastant informant-nos que augmentarien la vigilància per la zona. Sincerament no sé ni si s’ha tramitat la denúncia*. Ens passarem aquesta setmana per comentar-ho amb ells.

– Com t’has sentit després d’això?
És una situació molt incòmoda de viure. No és fàcil tornar a reprendre els hàbits, sobretot amb el passeig nocturn. Quan se’m passa pel cap que si hagués viscut més lluny, segurament se l’haguessin endut i què em podria haver passat a mi… No li desitjo a ningú.

– Has rebut contactes d’altres persones a qui els hi ha passat. Són també de Canet o de la comarca?
Des de la publicació al Facebook he rebut diversos missatges de persones que han viscut la mateixa situació, o semblant. Tots són de la comarca, alguns del poble del costat.

– Creus que s’han de prendre mesures més rigoroses per evitar aquestes actuacions?
Sembla mentida, però això passa molt més del que ens imaginem i no se’n parla tant com s’hauria de fer. La gent no està conscienciada ni informada sobre com actuar en aquests casos ni quins són els nostres drets per defensar-nos.

– Què demanaries, si poguessis, que fessin les administracions sobre els casos de segrest d’animals?
Més investigacions. Que les denúncies no quedin en un simple paper. Que no siguin les víctimes les que s’ocupin de preocupar-se d’on estan les seves mascotes. Que les penes contra el maltracte animal siguin, per fi, penals i no una simple multa i al carrer. Estem parlant de vides, d’animals, de companys, no de televisors.

Donem tot el nostre ànim a l’Elena, en Roc, i totes aquelles persones que han patit una situació tan angoixant i perillosa com aquesta. Així mateix, el nostre desig que els animals segrestats siguin salvats i es faci justícia.

* A dia d’avui l’Elena ja ha presentat la denúncia als Mossos d’Esquadra.

Publicado en Entrevistes, Histories, Maltractament animal, Notícies | Etiquetado , , , | Deja un comentario

PACMA Girona col·labora al rescat d’un gos abandonat

L’actuació conjunta dels Agents Rurals, PACMA, i la Protectora Cap i Cua va permetre acabar amb un cas de maltractament animal a la província de Girona.

L’avís d’unes persones que treballaven a la zona, va activar un cadena d’actuacions que va permetre alliberar un gos que es trobava en situació d’extrem abandonament i desnutrició.

rescat Bruc


En Bruc

Agraïm la bona feina realitzada pel Cos d’Agents Rurals i de Cap i Cua, que s’ha fet càrrec del gos i l’està cuidant de manera altruista.

També volem donar gràcies als treballadors de la zona que van demostrar la seva sensibilitat, no mirant a altre costat i col.laborant en el rescat.

Altra vegada es demostra la importància de la denuncia i del treball en comú.

Publicado en Notícies | 1 comentario

Conservació, a quin preu?

La notícia sobre el sacrifici d’una cria antílop sana per falta d’espai en el Zoo de Barcelona ha impactat recentment en els mitjans. Però aquesta notícia és només la punta d’un enorme iceberg, ja que desgraciadament els zoos, i el zoo de Barcelona no és cap excepció, són un gran negoci pintat de conservacionista. Sigue leyendo

Publicado en Espectacles, Etologia, Opinions, Zoos | Etiquetado | Deja un comentario

Manifestació a Castellar del Vallés contra el Maltractament Animal

Manifestacio Castellar del Vallés contra el Maltractament AnimalArran dels terribles fets del passat desembre, la gossa Mery va perdre la vida a mans de la seva mestressa. Amb 15 anys va ser brutalment apallissada, degollada, i llançada a un contenidor encara amb un fil de vida. La van rescatar, però va morir pocs dies després, va ser massa per ella. Per aquest motiu, entre molts altres, l’Associació Defensa Animal de Castellar del Vallés ha convocat la manifestació d’aquest matí en repulsa dels fets i per demanar amb urgència un canvi en les polítiques i actuacions policials davant els casos de maltractament. En les seves pròpies paraules: Sigue leyendo

Publicado en Esdeveniments, Maltractament animal, Notícies | Etiquetado , , | 1 comentario

PACMA denuncia a l’Ajuntament d’Ascó per la donació de galls com a premi

Per la Festa de Sant Antoni Ascó el consistori incompleix la Llei i segueix regalant animals com si fossin coses o premis.

PACMA denuncia Ascó animalsEls dies 15, 16 i 17 de gener s’han celebrat a Ascó les tradicionals “Corrides” dins de les Festes de Sant Antoni on, un any més, s’ha fet una cursa diària en categories de cavalls, matxos i rucs. Els premis per als primers i segons llocs eren en diners i un gall. En total, 18 galls programats per regalar. El Partit Animalista ja va instar a l’Ajuntament a retirar els animals com a premi, avisant de la il·legalitat que suposa d’acord amb Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals. Tot i així, el consistori ha decidit ignorar la llei i fer entrega de galls vius com a premi addicional a la recompensa en metàl·lic.

El PACMA ha enviat la denúncia per infringir la llei i considera intolerable que en una activitat que es van declarar “Festa Patrimonial d’Interès Nacional” per part del Govern de la Generalitat, i sota avís que s’estava incomplint la normativa legal, s’hagi ignorat la petició del Partit Animalista i se segueixi utilitzant als animals com a objectes en lloc de subjectes.

A la vegada, el Partit Animalista manifesta la seva repulsa al trobar a les xarxes socials fotografies d’animals que cauen de manera perillosa per la seva integritat física a les curses mentre la gent aplaudeix, l’ús del “mos”, “ulleres” o “antipares”, i pals, en els animals sotmesos a aquestes curses, així com la presència de persones de gran pes a sobre d’animals forçats a córrer.

Publicado en Espectacles, Legislació, Maltractament animal, Notícies, PACMA Catalunya | Etiquetado , , | Deja un comentario

Els Tres Tombs: El que no sabem dels èquids

La Festa dels Tres Tombs presenta la visió distorsionada i cruel dels cavalls com a espectacle

Maltractament animals cavalls

Tres Tombs a Cerdanyola, foto de Arriers de Sant Antoni (Cerdanyola)

Els Tres Tombs és una tradició que fa més de cent anys que està arrelada a Catalunya. Es celebra en honor a Sant Antoni Abat, està arrelada a la història de la pagesia catalana i consisteix en un recorregut pels carrers de totes les ciutats amb desfilades de bandes de música, cavalls, ases i carruatges de diverses classes. És una tradició molt popular on tothom admira “que macos van” els animals, la “força” que tenen, i, en molts casos, és una de les poques vegades on moltes persones veuen èquids d’aprop. I aquí ens equivoquem.

El que veiem no són cavalls “arreglats” o “macos”, ni animals forts i dignes, sinó un passeig estressant, totalment innecessari, on els animals pateixen. Però ens hem acostumat a jutjar: Si no hi ha sang, l’animal no pateix. Greu error.

Primer, l’asfalt. El recorregut dels èquids es fa pels carrers dels pobles, no pas per camins rurals de terra. Això significa que els èquids es troben en una pista de patinatge on, a més, si la trepitgen de forma continuada (com passa amb les carrosses per portar a gent a donar tombs per les ciutats) es sobrecarrega el seu sistema ossi. Aquest esforç sobre l’asfalt acaba generant que els tendons de les potes s’endureixin i, en molts casos, es puguin arribar a trencar. Quan això succeeix, cal portar al veterinari a l’animal i difícilment podrà tronar a caminar amb normalitat o posar-se dret fàcilment. Cap cavall va al veterinari en aquests casos, quan deixen de fer un servei que reporta beneficis econòmics són enviats a l’escorxador.

sant antoni abat maltracte caballos ponis

Tres Tombs a Cerdanyola, foto de Arriers de Sant Antoni (Cerdanyola)

Segon, l’estrès. Encara que s’intenti acostumar als animals, no oblidem el que són. Els èquids són animals “presa”. No són caçadors, sinó tot el contrari. Quan es diu que són animals molt porucs i sensibles, no es diu perquè sí. Com ens veuen els cavalls? Si no ens coneixen, a primera vista els humans tenim la forma d’un animal caçador a punt de saltar a sobre (imagineu una lleona preparada per fer el salt al coll de la seva presa, s’aixeca i queda a dues potes). Ara afegim un munt de “possibles caçadors preparats per atacar” a un lloc tancat, com són els carrers de les ciutats, on no hi ha escapatòria possible. Afegim també un munt de música i sorolls que, com a animals que acostumen a ser la presa tenen l’oïda preparada per escoltar qualsevol soroll sospitós de lluny, els ensordeix.
La conclusió és un estrès i ansietat, una angoixa, constants. I aquesta sensació en èquids pot causar fàcilment problemes digestius que, si deriven en còlics, poden ser mortals. Però això mai ho veurem a la celebració, donat que poden passar hores fins que apareixen els símptomes i la mort imminent.

bocado caballos

Un dels tipus de mos per cavalls

Tercer, els ornaments. Aquí ens trobem alguns dels grans despropòsits que, si no coneixem el món del cavall, passen desapercebuts per a nosaltres. A part de les ornamentacions amb campanes, picarols o altres decoracions ensordidores, fem un repàs a les brides. A la fotografia podeu veure perfectament la part del fre o mos, normalment fets de ferro o acer,  que són les peces que es posen dins de les boques dels èquids. Si s’utilitzen “bé”, aquestes peces comporten un dolor lleu o moderat al qual l’animal s’acostuma, tot i que s’està demostrant la seva nul·la utilitat. Doncs els èquids que veiem als Tres Tombs, ho porten. Un tros de ferro a la boca que provoca dolor, totalment innecessari. Podeu comprovar a les fotografies de la web Festa Catalunya com els cavalls i ponis porten aquest element a la boca.

bocado de caballos maltrato

Caball amb mos

Amb tot això també se’ls hi afegeixen les “ulleres” o “antipares”, unes pantalles que limiten la visió perifèrica del cavall. Aquest element serveix per acostumar a l’animal a que tiri del carruatge disminuint el seu camp de visió i el seu equilibri. D’aquesta manera no es poden “distreure”, encara que la frase correcta seria: No poden estar pendents de possibles amenaces que se’ls hi apropin. Si no poden veure, no es poden calmar, però sembla que el més senzill és portar-los espantats que no treballar lentament perquè s’acostumin als diferents estímuls i sorolls del seu voltant. L’equilibri i la coordinació també són importants. Fins a quin punt es pot calcular com girar si se’t tapa en molts casos quasi un 90% de la visió? A algú li poden semblar uns arguments febles, recomanem la lectura de l’estudi científic d’Evelyn B Hanggi sobre la visió dels cavalls (en anglès).

Quart, càrregues. No només caminen per un lloc incòmode (asfalt), amb ferros a la boca, sense saber què passa i amb multitud de sorolls ensordidors al voltant. També se’ls hi posa càrrega per “demostrar” com són de forts. Siguem sincers, avui en dia algú dubta de la força dels èquids? És necessari fer-los carregar qualsevol cosa pel carrer si ja pràcticament està extingida aquesta “funció” que se’ls hi donava antigament? Els hi fem algun bé als animals? No. En absolut. Només és la nostra autocomplaença, que dura menys d’un minut, i el fet de poder dir als infants: “Mira quina força tenen”, cosa que ja saben.

Cinquè, tothom a sobre! No és cap exageració. Després de totes les explicacions de com se senten els cavalls, ponis, ases i altres durant aquesta celebració, cal que hi hagi gent muntant, pujada a carrosses, passejos perquè “ens fa il·lusió”…? Si a aquestes línies encara no ens hem posat al lloc dels èquids i hem pensat com ens sentiríem, segurament és molt fàcil rebatre-ho. Això sí, l’argumentació serà egoista i per la diversió dels humans. Única i exclusivament. Els èquids, no s’han divertit gens ni mica als Tres Tombs.

Refugio caballos santuario equidos ADE

Associació Protectora de Cavalls ADE, foto Marisa Peris

Conclusió: Per molt antigues que siguin les tradicions no vol dir que siguin correctes, ètiques o inamovibles. El maltractament als èquids a Catalunya passa gairebé sempre desapercibut per la població excepte quan un cavall cau moribund davant nostre, com va ser el cas del cavall de carruatge a Barcelona l’estiu passat. Si el que volem és conèixer i veure cavalls, ases, ponis, o èquids de tota manera, tenim l’opció de visitar els diversos santuaris d’animals que tenim a Catalunya, on viuen lliures i recuperats de maltractament, i, a més, coneixerem encara més coses sobre els casos brutals que es troben i com hem de millorar.

Publicado en Espectacles, Notícies | Etiquetado , , , , | 12 comentarios

PACMA sol·licita a l’Ajuntament de Mataró que negociï amb la spAm

El Partit Animalista ha enviat una carta a l’Ajuntament de Mataró per sol·licitar informació i demanar que es negociï amb la spAm per no tancar el seu refugi de carrer Galíciaprotectora mataró spam gat

Fa sis dies que és va conèixer la notícia. L’Ajuntament de Mataró ha decidit tancar el refugi gestionat per la spAm al carrer Galícia i traslladar el servei al CAAC Maresme d’Argentona a partir de març. Sense opció per fer una contraproposta, i després de dos mesos de peticions d’informació per part de la spAm sobre si es prorrogaria el seu contracte amb l’Ajuntament, el consistori només ha comunicat el pla de canviar el servei.  En sis dies ja hi ha 15 mil signatures en contra del tancament a la plataforma Change.org i, per part del PACMA, encara no s’ha rebut una resposta del consistori. 

Des de PACMA considerem que aquest cessament del contracte no ha obert cap canal de comunicació per part del consistori per negociar i/o plantejar alternatives al tancament del refugi, oferint el servei a un preu més econòmic o traslladant-lo a altres instal·lacions que gestiona la spAm.

Els motius donats pel consistori mataroní han estat que les instal·lacions del carrer Galícia no estan en condicions òptimes per atendre els animals i adaptar-les costaria 500.000 euros i que, addicionalment els terrenys del CAAC de carrer Galícia on es troba ubicat el refugi estan afectats per un pla urbanístic.

Sobre urbanisme, es tracta del Pla parcial de delimitació del sòl urbanitzable no programat, PP31, aprovat inicialment. Hem comprovat que el pla preveu que la zona on actualment està ubicat el refugi que gestiona la spAm sigui un Espai lliure, i segons els plànols del projecte quedaria com una via verda sense que cap equipament ocupés aquest espai.

gos protectora spam mataróSobre el preu d’adequar les instal·lacions, ens remetem a la spAm que considera, segons totMataró, que:  “No té sentit afirmar que no hi ha pressupost per tirar endavant la reforma i que l’ajuntament sí tingui previst assumir en primer lloc el cost d’enderrocar el centre de la spAm i, a més a més, en segon lloc construir-hi unes instal·lacions esportives” a més d’afegir que: “La spAm ha invertit una considerable suma que encara està pagant, ja que quan es va signar el primer contracte l’any 2005 l’ajuntament va lliurar les instal·lacions del centre en un estat precari i ruïnós on era impossible acollir animals i treballar-hi”. Cal afegir el fet que, segons Sílvia Serra, directora del centre,  “portàvem anys insistint a l’ajuntament perquè un arquitecte o, en el seu defecte, un aparellador analitzés i fes un informe sobre les instal·lacions, però només ens van enviar un lampista-manyà”.

Al tema econòmic també s’ha de comptar amb la comunicació del consistori que diu: “Per incentivar l’adopció d’animals, l’Ajuntament bonificarà els dos primers anys el 100 % de la taxa de tinença d’animals a les persones que n’adoptin un en els centres d’acollida municipal o comarcal“.

L’Ajuntament també ha comunicat oficialment que queda oberta la possibilitat que la spAm gestioni les colònies de gats, una vegada l’entitat presenti l’informe de gestió sobre aquestes, i que s’habiliti una nova gatera a Cal Pilé. La gestió de colònies significa traslladar la colònia del carrer Galícia a Cal Pilé i, junt amb la creació d’una nova gatera, es desconeix com i amb quins diners es podrà ampliar un espai tant limitat com Cal Pilé.

Al Partit Animalista considerem que el cessament d’aquest contracte no té justificació sòlida considerant el prestigi que la spAm s’ha guanyat arreu de tot el territori nacional per ser un lloc de referència en benestar animal. Considerant que els treballadors de les instal·lacions perdran la feina, considerant l’impacte en la gran quantitat de voluntaris del CAAC de carrer Galícia i l’impacte en la societat fortament arrelada als valors de protecció i benestar animal, així com a educació, que propulsa la spAm a través de totes les seves activitats creiem que el més oportú és reprendre les negociacions i tenir en compte el document signat al 2010 on l’Ajuntament es comprometia a construir un nou espai en un termini d’entre cinc i set anys per al servei de la spAm.

 

Publicado en Notícies, PACMA Catalunya, Protectora | Etiquetado , , | Deja un comentario