TTIP: Devastador pels animals, el medi ambient i la justícia social

La UE es troba en negociacions per tancar tractats comercials amb importants àrees econòmiques a l’altra banda de l’Atlàntic. Tant el CETA (Comprehensive Economic and Trade Agreement), entre la UE i el Canadà, com el TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership), entre la UE i els EUA, són tractats de lliure comerç amb l’objectiu d’afavorir les inversions a banda i banda de l’Atlàntic ja que eliminen traves administratives i aranzelàries.

Després d’anys de negociacions (pràcticament secretes) entre la UE i el Canadà, el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, i el de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, després d’acceptar la invitació del primer ministre canadenc, Stephen Harper, van acudir, el passat mes de setembre, a Ottawa, a la cimera bilateral patrocinada pel Canadà per acordar la redacció final de l’Acord global econòmic i comercial, conegut com a CETA per la seva sigla en anglès. Ara només falta l’últim pas perquè l’acord entri en vigor: la seva ratificació per part dels 28 estats membres de la Unió Europea i les 10 províncies i 3 regions del Canadà.

El polèmic CETA (Comprehensive Economic and Trade Agreement) no només servirà per reduir aranzels, sinó que donarà més poder a les multinacionals i servirà de prova per al TTIP, l’acord de lliure comerç entre la UE i els EUA. Són diverses les veus que adverteixen dels perills d’aquest acord entre Ottawa i Brussel·les, pendent de ratificació, que permetrà que les empreses puguin demandar els estats on inverteixin, si aquests apliquen normatives que les perjudiquin.

Tant el CETA com el TTIP incorporen un mecanisme de protecció d’inversions, l’ISDS. Aquest mecanisme permet que les empreses puguin denunciar els estats on inverteixen en el cas que aquests països apliquin canvis normatius que, segons el parer de les empreses, perjudiquin les seves inversions. Tampoc no podem obviar el que es coneix com a clàusula zombie, que permet que les empreses puguin seguir demandant els estats vint anys després de dissoldre l’acord.

arton4683-0874c

Amb el mecanisme ISDS únicament poden demandar les empreses, no els estats. Els tribunals en aquests casos no són tribunals nacionals, sinó que són tribunals arbitraris que en la majoria dels casos sentencien a favor dels interessos empresarials. Els milionaris costos dels litigis els han d’assumir, guanyin o perdin, els estats.

Amb aquest panorama, si és que finalment es ratifica el CETA, es començaria a aplicar el tractat entre els dos costats de l’Atlàntic a partir del 2016. Això proporcionaria una catifa vermella per a les empreses canadenques, així com per a les filials de les multinacionals nord-americanes, que compten amb un pes molt important en l’economia del Canadà.

Podem interpretar el CETA com una prova per al TTIP. Tots dos tractats responen a un model neoliberal que afavorirà les grans elits econòmiques i que restarà sobirania als estats que els signin.

En definitiva, aquests mecanismes acaben donant un major poder a les empreses i impedeixen que els estats apliquin canvis normatius per por de les denúncies de les multinacionals. Sembla clar que podrien desencadenar un auge de litigis de grans empreses contra la UE i el Canadà que podrien constituir una greu amenaça a les iniciatives dels governs per protegir la ciutadania, els animals i el medi ambient.

Carlos Martínez

Esta entrada fue publicada en Drets, Legislació, Notícies, Política. Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *