…sentir-se especial per una estoneta…

De vegades un succés com la mort d’un cavall a cops, és el revulsiu que necessitem per denunciar sense embuts tot el que passa en els baixos fons de l’esport hípic.

El cavall, que durant 10.000 anys ha estat íntimament lligat a la història de l’home, és un dels animals més maltractats. Tothom sap que l’ha acompanyat en guerres i conquestes, ha llaurat el sòl que ens ha donat aliment, i ell mateix ho ha estat i ho continua sent absurdament, en molts llocs.

Irònicament, ara que ja no necessitem el seu sacrifici per matar-nos els uns als altres, ell es veu embolicat en una aurèola de “article de luxe” i per tant, ningú es para a pensar en totes les barbaritats a les quals és sotmès, us faig un resum el més curt possible del seu etiologia i fisiologia.

IMG_0825

És un animal herbívor, presa de molts depredadors, la seva supervivència depèn de la seva por a qualsevol estímul que pugui implicar un perill i de la seva velocitat en la fugida. En els pocs milers d’anys que porta al costat de nosaltres, li hem privat de la companyia del seu ramat, que és el nucli fonamental de la seva vida, li hem privat de l’herba, el seu aliment per excel·lència, obligant-lo a menjar concentrats proteics, que danyen la seva delicada mucosa estomacal, i li produeixen còlics dolorosíssims i sovint mortals (és la 1 ª causa de mort en els cavalls domèstics). Li hem tancat aïllat i sol, en quadres fosques i diminutes (boxes, el mateix nom ho indica) quan per naturalesa és claustrofòbic doncs en el seu estat natural, viu a praderies, permanentment acompanyat pels seus.

I després de torturar durant segles en les nostres guerres en què morien a milions després d’hores d’agonia amb els ventres rebentats per la metralla, últimament, o els jarrets tallats i cosits a fletxes, en totes les batalles de l’antiguitat, en l’actualitat hem trobat noves i refinades formes per seguir sotmetent al martiri.

Se’ls obliga a saltar, en concursos absurds, més i més alt, en contra de la seva fisiologia que, sí que els permet saltar en alguna ocasió per salvar la vida però no saltar una i altra vegada, hores i hores d’entrenament caient tot el seu pes en els fràgils ossos de les mans, el que produeix cavalls artrítics en edats molt primerenques.

En el pol se l’obliga a carregar a tota velocitat contra altres cavalls, rep com estirades del mos que només cal veure qualsevol foto d’aquest “esport” per veure com se’ls surten els ulls de les òrbites del dolor i de la por.

En les curses de velocitat, els jockeys colpegen constantment a la gropa als cavalls perquè creguin que un depredador els està aconseguint (el senten com una urpada) i corrin el més veloçment possible.

I en les de trot, el suplici és encara més refinat, ja que els obliga a fugir a cops de fuet, però mitjançant sofisticats artefactes, com filets elevadors i dobles regnes se’ls impedeix pràcticament balancejar el coll i sortir a galop que és l’aire natural que empren en la fugida, ja que en la naturalesa el trot gairebé no s’utilitza. Tant en les carreres de galop, com en les mixtes salt i velocitat (Grand National etc) com en les de trot, el cavall està en un estat de pànic permanent, ja que el córrer perseguit pel que ell sent com un depredador i acompanyat de l’estampida dels altres, el manté aterrit.

En tots els casos, tots els cavalls que no donen els temps, no cobreixen les expectatives dels seus genets, o ja han sobrepassat l’edat adequada (en carreres uns 6 anys) són posats a la venda en subhastes a preu de carn i acaben els seus dies a l’escorxador o en hípiques immundes.

I en pràcticament el 99% dels casos, tots els genets munten els seus cavalls, sigui per l’ús que sigui amb ferros a la boca “mossos” que s’ha demostrat que produeixen un dolor punyent a la delicada mucosa de la geniva que està plena de terminacions nervioses com la nostra de manera que la tortura és contínua en tot cas.

IMG_0821

Crec que si estimem de veritat als animals i tenim la sort de compartir la nostra vida amb un cavall, l’única relació ètica possible és la de tenir-lo com un amic, compartir llargues passejades amb ell a peu i si en algun moment el cavall ens permet muntar sobre el seu dors, fer-ho suaument, agraint-li que ens permeti per una estoneta sentir-nos especials.

Leonor Díaz de Liaño

https://www.facebook.com/ProtectoraDeCaballos

http://www.protectoradecaballos.org/

http://www.asociaciondefensaequidos.org/

Esta entrada fue publicada en Maltractament animal, Notícies, Opinions y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *