Racisme i especisme

El propòsit d’aquest article és donar a conèixer l’especisme. En primer lloc, perquè el diccionari no recull aquesta paraula i, en segon lloc, perquè podríem dir que també és desconeguda majoritàriament per les persones. Però veritablement hi ha tanta distància entre elles o, al contrari, estan més lligades del que pensem?

A dia d’avui, al segle XXI, amb el mínim pressentiment del que s’entén per racisme afortunadament es genera un grinyol en l’oïda de les persones. Per això, agrairia que de forma escrita o mental realitzéssiu una llista de paraules, que usaríeu per oposar-vos al terme racisme. Disculpeu si m’equivoco, però afirmaria que moltes de les vostres paraules eren valors com la llibertat, el dret a la vida, la pau, el respecte, la dignitat, l’ètica, etc. O bé paraules que expressen sentiments negatius, perquè s’està en contra de l’odi, l’esclavitud, la dominació, el menyspreu… Potser no haurem coincidit en totes les paraules, només en una majoria, o fins i tot en una minoria, però segur que no haurem diferit en el que volíem expressar.

Com veiem, hem manifestat diverses paraules per contrarestar el racisme, però com a significat, en termes generalitzats, el racisme s’entén com la creença que una raça és superior a d’altres. Anàlogament, l’especisme fa referència a la discriminació d’aquells individus que no pertanyen a l’espècie humana. Com hem assenyalat al principi del text, les dues paraules tenen un significat diferent però, d’altra banda, similar ja que el racisme fa referència a un subjecte determinat, que és la discriminació dins de l’espècie humana, i en l’especisme aquests individus humans s’autoproclamen pertànyer a una espècie superior a les altres, les quals tenen el paper de servidores. Per tant, com podem apreciar l’única diferència està en el canvi del subjecte passiu. Consegüentment, el simple fet de canviar el subjecte passiu no implica que les altres espècies no humanes no vulguin ser lliures, viure o simplement no ser torturades.

vacaImatge de www.especismo.org

Amb el que hem expressat en els paràgrafs anteriors, veiem que els dos termes van dirigits cap a un col·lectiu diferent però que són afins en la mateixa recerca de valors quan s’està en contra d’ells. A aquests termes podríem afegir el del sexisme. Afegit aquest, popularment no tindria sentit estar en contra del racisme i alhora ser partidari del sexisme. Però, passa el mateix amb l’especisme? No. Durant molts anys, i perdoneu per parlar en passat (ja que encara no s’ha eliminat), s’ha lluitat per l’abolició de l’esclavitud, en contra del racisme i de la dona tractada com una propietat privada i objecte de consum, però poques són les veus que s’alcen en contra de l’especisme. És més, diverses persones i col·lectius qualificats d’esquerres (no tots) només persegueixen els valors anteriorment esmentats dins de l’espècie humana, i es converteixen així, ells mateixos, en el subjecte actiu de l’especisme i la discriminació.

Està clar que el temps avança i, consegüentment, també canvien, encara que més lentament, els valors morals de la societat. Com a exemple d’això, podem veure com fa milers d’anys l’esclavitud era acceptada com a mínim per una gran part de la societat o, de manera més propera, la concessió del vot de la dona, que no es va produir a Espanya fins a l’any 1931. A tot això, les afirmacions anteriors ens porten a pensar que el dret no és sinònim de justícia sinó d’ordre, ja que anteriorment el dret emparava aquestes situacions, igual que en l’actualitat tutela l’explotació animal.

Finalment, per acabar aquest text citarem Steven Pinker, quan ens diu el següent: “Qui s’oposi als drets dels animals i sostingui que el fet de ser persona es basa a ser membre de l’espècie Homo sapiens no és més que un fanàtic de l’espècie, no més sensat que els fanàtics de la raça que atorguen més valor a la vida dels blancs que a la dels negres. Després de tot, els altres mamífers lluiten per seguir vius, experimenten el plaer i pateixen el dolor, la por i l’estrès quan el seu benestar perilla. Els grans simis també comparteixen els nostres plaers més elevats de la curiositat i l’amor als parents, i els nostres dolors més profunds, l’avorriment, la soledat i la pena. Per què s’haurien de respectar aquests interessos en la nostra espècie i no en les altres?”.

Victor Merino

Esta entrada fue publicada en Especisme, Opinions y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *