Pablo de Prado: biòleg, artista i veterinari

Avui volem compartir art “animalista”, és per això que ens hem reunit amb Pablo de Prado, un Barceloní de 34 anys, llicenciat en biologia, veterinària i belles arts; qui ha cedit les següents obres al Partit com a mostra de la seva empatia i col·laboració a les nostres premisses més importants: el respecte als animals. En la seva vessant artística, Pablo ha participat en diverses exposicions, entre d’altres el CCCB – Drap Art (Festival internacional de reciclatge artístic a Catalunya) com a artista expert en ECO-ART.

ECO/ART un moviment artístic que uneix, a la vegada, artistes i polítics per a la necessitat de tenir una consciència del nostre entorn. Es diu que aquest moviment que va començar entre els 60 i 70 a partir de la crisis ecològica; de fet, molts associen el seu inici amb el llibre Silent Spring (Rachel Carson), que parla de lo silenciosa que es la primavera per culpa de que esta tot arrasat, mort.

Aprofitant l’avinentesa, Pablo ens ha explicat més coses de la seva afició. Per ell, l’art es una manera de desplaçar-nos més enllà d’on les paraules no arriben, més enllà del que veiem per la televisió o, fins i tot del que ens ensenyen. En les seves obres, Pablo pretén plasmar de manera gràfica i explícita els disturbis i agressions que es permeten i existeixen al nostre planeta. Amb les seves obres, l’autor vol crear i motivar una consciència ecològica sobre l’abús sistemàtic a l’ecosistema i als animals.

Per a en Pablo, el més important és obrar i crear algun tipus de sentiment cap a l’altre, sigui quin sigui. La indiferència és el pitjor vestit que podem dur. I, com bé expressa en Pablo, el que ell vol aconseguir és que la gent, reflexioni i prengui consciència. La provocació pacífica i respectuosa és el camí per a l’auto-reflexió. I què millor que amb l’art, per aconseguir-ho i avançar.

El següent quadro d’en Pablo, per exemple, ens convida a imaginar com seria un món on els animals de consum ens tracten com nosaltres ho fem amb ells. Les obres d’en Pablo expressen aquest tipus de sentiments i conviden a la reflexió, a qüestionar-se un mateix el rol que tenim i practiquem amb el planeta, de quina forma ens aprofitem i quin ús en fem i de com utilitzem els recursos.

L’art explícit, per defecte, té conseqüències a la nostra comprensió i enteniment, ja sigui de rebuig o d’admiració. Per descomptat, Pablo de Prado recull totes aquestes sensacions i convida a qualsevol receptor a que admiri la seva obra, a no quedar-se indiferent.

Esperem que després d’una conversa distreta i interessant amb en Pablo, plena d’art i coneixement de causa podem pensar que encara hi ha molt treball per fer i, sigui quin sigui el medi, el més important és seguir treballant. I no rendir-se mai.

Si algú vol més informació sobre la feina d’en Pablo, o inclús vol posar-se en contacte amb ell, pot visitar la seva web: http://pablodeprado.jimdo.com/

Esta entrada fue publicada en Alimentació, Especisme, Opinions, PACMA - BCN, Tauromàquia y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *