On és la diversió en el patiment dels altres?

Avui dia les persones ens plantem davant del televisor per distreure’ns, informar-nos, riure, i potser fins i tot per culturitzar-nos… Però poques vegades analitzem el que veiem. Sembla normal per a l’espectador, per exemple, distreure’s amb un programa on unes caixes plenes de granotes, cucs, serps… engabiades seran el malson d’un participant que passarà una mala estona ficant-hi la mà. La majoria de nosaltres direm “jo no podria, quin fàstic, quina por…” I pocs seran els que tinguin la capacitat d’analitzar que qui està passant la mala estona no serà la persona que així ho ha triat per una recompensa, sinó els animals que han estat engabiats i estan sent toquejats, envoltats de crits i d’histerisme.

I això és només la punta de l’iceberg. Un espectador que analitzi es plantejarà preguntes com: “I quanta estona ha calgut per fer la gravació d’aquesta presa?” “D’on han tret aquests animals?” “Quant estona deuen portar aquí tancats?” “O potser no és una estona sinó dies?” “Què passa amb aquests animals quan ja no els serveixen per al programa?” “Aquests animals estan sent alimentats correctament durant el temps en què no s’estan utilitzant?” “Qui té la potestat per decidir que aquests animals poden ser usats amb qualsevol fi?” I si l’espectador va més enllà, d’aquesta anàlisi, en traurà les seves pròpies conclusions.

Si ets un espectador que analitza i no es queda amb el que és superficial, segurament no et quedaràs indiferent quan sàpigues que a Top Xef 2, programa d’èxit d’Antena 3, s’han cuinat animals vius sense importar el seu patiment, perquè per a aquest programa aquests animals són simples ingredients. També et farà pensar el fet que, el dimarts dia 4, al Canal Cuatro, s’estrenés a les 22.30 hores de la nit un concurs “molt gamberro” anomenat Killer Karaoke, on el maltractament animal serà una forma de diversió.

killer_karaoke

Font: cuatro.com

No oblidem que aquests programes s’emeten en prime time, la franja horària amb més espectadors. Seria important que els responsables d’aquests programes tractessin de pensar en quin exemple estan donant a les generacions que pugen, emetent programes en què tractar els animals amb completa desigualtat, cap mena de respecte i, en molts casos, amb crueltat és una cosa normal i divertida. Tu, espectador observador, ara pots aportar el teu granet de sorra i no donar suport a aquests mètodes d’entreteniment.

Isabel Balbastre

Esta entrada fue publicada en Espectacles, Opinions y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *