Neix un mangabei gris en captivitat al zoològic de Barcelona

El passat 26 de desembre va néixer una cria de mangabei gris de coroneta blanca (una espècie de mico) al Zoo de Barcelona. Els mitjans anuncien que “el públic ja pot anar a visitar la cria acabada de néixer” (com si d’una escultura es tractés). Aquesta espècie es troba en perill d’extinció i el seu hàbitat natural és a les selves de països d’Àfrica com ara Ghana; solen anar en grups nombrosos de la seva espècie (tenen una vida social gregària), però al Zoo no arriben als deu exemplars.

El Zoo de Barcelona és un dels responsables de la reproducció d’aquesta espècie per tal d’assegurar que no s’extingeixi, a partir del seu Programa de Recerca i Conservació. La directiva del zoològic és plenament conscient de la falta d’espai del recinte. Un recinte on per exemple els felins (animals que necessiten córrer grans distàncies) estan condemnats a viure en espais ridículs. Tot i així, lluny de prioritzar l’ampliació de les instal·lacions dels animals que es veuen obligats a viure allà, procurant-ne reduir el seu nombre i maximitzar l’espai de que disposen cadascun d’ells, continuen permetent la reproducció d’algunes de les espècies.

El Zoo ven el seu negoci com una gran tasca com a centre de conservació de la biodiversitat. També el ven com un centre amb fins educatius ensenyant als visitants el comportament i costums de les diferents espècies. Però els nens i nenes que hi vagin aprendran a veure normal el fet de mantenir un animal tancat, sense llibertat, per tal de divertir-se. Què hi ha en realitat darrere d’una vida en captiveri?

mangabei--644x362

Font: ABC.es

Animals els quals el seu hàbitat natural es troba a milers de quilòmetres, amb un clima i vegetació completament diferents als quals estan acostumats a veure al zoològic on viuen. En viure en un recinte tant limitat els animals es veuen impedits de córrer, saltar pels arbres, jugar, fugir o amagar-se d’un perill, o simplement caminar quilòmetres. La captivitat els provoca problemes físics i psicològics. Entre els físics trobem greus problemes de salut, com ara l’obesitat al no fer exercici físic pel poc espai del qual disposen. A més d’escurçar els anys de vida de l’animal reclòs.

Entre els problemes psicològics trobem que els éssers en zoos són animals frustrats, estressats i angoixats els quals sovint desenvolupen conductes estereotipades, que ja mai deixaran de fer. Aquestes conductes poden ser per exemple arrancar-se el pèl compulsivament, autolesionar-se, córrer en cercles o caminar contínuament d’un costat a l’altre del recinte o gàbia on viuen, entre moltes altres.

Un zoològic no pot proporcionar les condicions de vida necessàries als animals que alberga. Els priva de llibertat, de desenvolupar els seus instints naturals, de gaudir dels seus sentits i entorn i de relacionar-se amb altres individus com ho farien al seu hàbitat.

Des de PACMA defensem que no és ètic engarjolar i privar de viure una vida plena als animals pel benefici d’alguns éssers humans. Els zoos són clarament presons per als animals. Creieu que aquest mangabei serà feliç veient-se obligat a viure entre reixes de per vida?

Yasmina Pérez

Esta entrada fue publicada en Drets, Especisme, Notícies, Zoos. Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *