La violència domèstica i el maltractament animal: entrevista a la Dra. Núria Querol.

imagesDra. Núria Querol Viñas.

Metgessa adjunta a l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa (HUMT).                     Biòloga especialista en Biologia Cel·lular i Genética i Biosanitaria.                                Màster en Tractament de la Violència Familiar (UB).                                                          Diplomada en Intervenció Psicològica en Catàstrofes i Emergències (UCM).           Directora de GEVHA i la IberoAmerican Link Coalition.

  • Sembla ser que la teva trajectòria com a especialista en violència humana i animal, va tenir el seu origen en els teus estudis de Biologia. Ens podries explicar com va néixer aquesta inquietud?

 Des de ben petita sempre he percebut els altres animals com a iguals, com a amics (vaig tenir la sort que aquesta educació ja em va venir donada pels meus pares, els quals tenen un gran sentit de la justícia social i són grans defensors dels animals). Aquesta inquietud per la situació dels animals es va fer dolorosament real quan vaig ser testimoni del que succeeix en els laboratoris. Em vaig negar que aquesta fos l’única manera de fer Ciència i vaig començar a aprofundir més sobre la situació dels animals, contactant amb associacions com ADDA, InterNICHE o la Fundació Altarriba. Com a biòloga m’interessava també la neurociència, les bases biològiques del comportament violent i com això podia explicar conductes terribles, incloent el maltractament a animals, i si era possible intervenir de manera precoç. Vaig començar a formar-me en aquest àmbit aprenent sobre criminologia, victimologia, rebent formació en perfil criminal per experts de l’FBI i New Scotland Yard, i vaig iniciar les col·laboracions amb alguns dels majors experts en violència amb els animals, com amb el meu mestre i amic, el Dr. Frank Ascione.

  •  En diversos fòrums t’has mostrat interessada en els mètodes alternatius a l’experimentació amb animals. Són realment compatibles la Ciència i la Ètica?

 Quan estudiava Biologia i vaig veure el que els passava als animals vaig tenir una important crisi vocacional. Si allò era ser biòloga, m’hi negava. Anys més tard, en parlava amb un altre gran amic, el Dr Marc Bekoff. A ell li va passar el mateix que a mi però amb la carrera de Medicina, abandonant-la en ser incapaç de seguir experimentant amb animals. Vaig anar coneixent altres científics que també es mostraven contraris a l’ús d’animals i gràcies a l’ADDA vaig començar a col·laborar amb InterNICHE per difondre els mètodes educatius sense ús perjudicial d’animals. Hi ha nombroses Institucions científiques que realitzen investigacions sense utilitzar animals (en destaquem el Johns Hopkins University Center for Alternatives to Animal Testing, la LIMAV (Lega Internazionale Medici per l’Abolizione della Vivisezione, de la qual en sóc presidenta), o la Dr. Hadwen Trust. Però, per desgràcia, encara existeix una legislació que obliga a l’ús d’espècies animals per al desenvolupament de fàrmacs, el que suposa un gran obstacle. Formo part de la La Comissió d’Experimentació Animal de la Generalitat de Catalunya, on represento les entitats de protecció animal i des d’on treballem per la implementació de les 3R’s en investigació, encara que la R que hauria de primar és el reemplaçament. Cal que es destinin més recursos per a afavorir la investigació sense ús d’animals i que la llei estigui al mateix nivell de progrés que la Ciència.

  • El maltractament als animals, és una qüestió que ens concerneix a tots?

Si dic: “Els Drets Humans, són una qüestió que ens concerneix a tots?” seria gairebé ofensiu. Què passa amb els animals no humans? Sembla que abordar les seves problemàtiques ha d’anar necessàriament lligat a una afectivitat o afinitat envers ells, però això seria tan poc professional com esperar que un metge ajudi a un menor perquè li agraden els nens. Des del grup d’investigació de Green Criminology de l’American Society of Criminology, creiem que la Criminologia ha estat tradicionalment especista, en no concedir importància o minimitzar els crims contra els animals i la natura. En aquest sentit, vull agrair al PACMA l’esforç que realitza per a què es millorin les polítiques públiques i la ciutadania rebi una informació quasi sempre vetada pels mitjans de comunicació. Pel que fa a per què ens hauria d’importar a tots el maltractament als animals, us explicaré una anècdota. Estàvem en una reunió de treball un grup d’investigació en criminologia on hi havia autoritats com el cap de la Unitat de Ciències del Comportament de l’FBI (ara s’anomena Behavioral Research and Instruction Unit), un professor i investigador de l’FBI especialista en perfils criminals d’assassins en sèrie, en Dr. Frank Ascione, un Mosso de la Policia Científica…i ens vam fer aquesta mateixa pregunta. Per tots nosaltres era evident, tots tenim animals i en som uns grans defensors, però cóm transmetem adequadament el missatge a altres companys, institucions o ciutadans? Vam acordar que podríem resumir-ho en tres pilars fonamentals: una qüestió ètica i legal, de seguretat pública i de salut mental. El maltractament animal no és competència de les protectores d’animals, de la mateixa manera que el maltractament infantil no ha de ser competència de les associacions de drets dels infants. L’Administració és qui té la principal responsabilitat d’assegurar el compliment de les lleis i el benestar d’aquells qui estan especialment en situació de vulnerabilitat. El maltractament als animals és èticament inacceptable, donat que es tracta d’éssers sensibles, però també és una infracció de la llei. És inacceptable que no es discuteixi una denúncia per un furt d’un mòbil o una bicicleta, per exemple, però en canvi veiem persones que en denunciar el maltractament a un animal, es troben amb nombrosos obstacles, tant greus fins i tot com el desconeixement de la legislació per part dels garants de la llei. A més, hem vist que el maltractament animal està vinculat a violència familiar o criminalitat violenta.

  • On trobem el vincle entre el maltractament animal i la seguretat pública?

 Dins l’àmbit de la perillositat criminal, la crueltat amb animals s’estudia des de fa molts anys com a possible predictor de comportament violent. Un dels estudis més coneguts és l’elaborat per l’FBI en assassins en sèrie, segons el qual un 46% d’aquests maltractava animals durant l’adolescència. En un estudi realitzat a Catalunya en una mostra forense vam veure que un 41,7% d’individus condemnats per delictes violents admetien haver maltractat animals. En una altre estudi, també presentat al Congrés Anual de l’Associació Americana de Criminologia consistent en avaluar una mostra forense de 52 casos amb antecedents de maltractament contra animals, vam trobar que puntuacions elevades en l’escala de psicopatia correlacionen amb major crueltat en els delictes cap a animals i persones. Un 85% va ser diagnosticat de trastorn antisocial de la personalitat, un 89% ha estat arrestat per un delicte violent actual (homicidi, assassinat, agressió sexual, homicidi en grau de temptativa, vandalisme, robatori amb força, segrest…) i un el 77% tenia historial de delictes violents. També existeix major prevalença de maltractament a animals en menors que cometen actes vandàlics, en piromania, bullying, violència familiar…. Els qui som agents responsables d’identificar maltractament o situacions de risc en humans no podem ignorar que el maltractament als animals és un indicador molt important (i un il·lícit, no ho oblidem!).

  •  Quina relació guarda la salut mental d’una persona amb el maltractament animal?

 El maltractament als animals és un dels ítems del diagnòstic del trastorn antisocial de personalitat, del trastorn dissocial, com també ens serveix per valorar factors en el diagnòstic de psicopatia, etc. En menors que pateixen bullying o que l’exerceixen, també ens ho podem trobar, així com en l’àmbit de la violència de parella, fil·lo-parental, contra la gent gran i contra els menors. En totes aquestes situacions cal no només no ignorar el maltractament als animals, sinó assegurar-nos que es realitza una adequada avaluació psicològica tant de les víctimes com dels qui exerceixen el maltractament. Si diagnostiquem a temps, podrem implementar plans de tractament el més aviat possible, quelcom essencial en l’àmbit de la salut per millorar el pronòstic. Això ho estem treballant des de l’Animals and Society Institute.

  • Com afecta la presència d’animals domèstics a les dones víctimes de la violència de gènere?

 Els animals han passat de ser considerats “de companyia” a “membres de la familia”. Això significa que existeixen uns llaços d’afectictivitat tan lícits i potents com els que es poden produir entre humans. Dins de les múltiples maneres que existeixen d’exercir maltractament cap a una dona (a través de violència física, sexual, econòmica, ambiental, psicològica i emocional) el maltractament als animals n’és una. Els primers estudis del Dr. Ascione, van desvetllar que un 86% de les dones maltractades explicaven incidents relacionats amb maltractament animal. En estudis fets a Catalunya dins de l’àmbit sanitari i policial, trobem xifres que s’eleven fins a gairebé un 90% de les dones. Investigadors a USA i UK van començar a descriure un fenomen que després hem identificat arreu del món, i és que les dones que han d’entrar en una llar d’acollida de manera urgent, poden negar-s’hi si no tenen un recurs on deixar el seu animal (les llars d’acollida no admeten l’entrada d’animals). Per tal de solucionar aquest problema, estem treballant a USA amb el Programa SAF-T, creat per la fiscal Allie Phillips, i a Espanya amb el programa Freedom Paws Link, dirigit pels Mossos d’Esquadra de l’APDA, Sònia Pujol i David Carrasco, el qual ofereix allotjament temporal o permanent per als animals de víctimes de violència. Aquest Programa forma ja part del protocol intern d’atenció a la víctima de la Policia Local de Castelló (UPROMA) i la Policia Local de Polinyà. També rep el recolzament de l’Ajuntament de Barcelona, amb el qual estem treballant per coordinar els diferents agents que intervenen en un cas de violència. Dissortadament, hem hagut d’activar aquest recurs en algunes ocasions en què la vida de la dona pot córrer un risc i no hi ha una solució per part de l’administració per allotjar els animals. D’altra banda, també hem descrit que els animals pateixen els efectes de viure en un ambient de violència, desenvolupant fòbies, ansietat, enuresi, tendència a l’agressivitat per por, etc. En aquest sentit, per tal de poder oferir una atenció el més integral possible a les víctimes, vam demanar la col·laboració als etòlegs de la Càtedra “Animals i Salut” que ens ajudaran quan calgui tractar els problemes de comportament de l’animal. Recentment he estat escollida per la junta del Col·legi de Metges de Barcelona com a la representat del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya a la Comissió Nacional per una intervenció coordinada contra la violència masclista, des de la qual faré el possible per contribuir a millorar el treball en xarxa i que els animals no siguin oblidats en els protocols d’intervenció.

  • De quina manera la violència i el maltractament domèstics afecten als nens de la llar?

 Quan avaluem un cas de maltractament a menors, una de les coses que hem de valorar, ja que es considera un tipus de maltractament al menor, és el maltractament als animals per part dels progenitors, tutors o persones de referència. L’American Academy of Pediatrics considera que el fet que un menor sigui testimoni de violència pot ser tan traumàtic com que sigui víctima d’abusos sexuals ell mateix. Tinguem en compte, que en la progressió que segueix la violència, es tendeix a aïllar la dona i el menor, amb la qual cosa, els animals són sovint un suport molt important a nivell emocional. Hi ha hagut dones que m’han explicat que si no hagués estat pels seus animals, o bé elles o els seus fills haurien caigut en una depressió. També hem detectat casos en què els menors que són víctimes de maltractament, maltracten als animals. De nou insisteixo en què és un indicador de que alguna cosa està passant. Normalitzar el maltractament als animals no només no és ètic, sinó que pot ser una negligència.

  • Podem dir que existeix una correlació entre el maltractament d’animals i el maltractament cap a altres éssers més desvalguts?

  En molts casos, la base d’aquests tipus de maltractaments són les relacions asimètriques i les discriminacions arbitràries (per edat, sexe, raça, espècie, creença, opció sexual…) que poden ser l’arrel social d’algunes conductes violentes. En general sí que podem dir que el maltractament als animals es troba vinculat al maltractament envers altres col·lectius més desprotegits.

  • Quin tipus d’accions preventives es podrien dur a terme per tal d’evitar els casos de violència i maltractament domèstics?

  Laprevenció és una peça fonamental per evitar qualsevol tipus de conducta violenta, sobretot caldria incidir en la prevenció primària. De la mateixa manera en que els menors han de ser educats en valors d’igualtat per a disminuir la prevalença de conductes violentes contra les dones, resulta primordial educar els nens i nenes en el respecte als animals mitjançant la incorporació curricular de programes d’educació humanitària. Diversos estudis han demostrat, a més, que la interacció amb els animals i els programes d’educació humanitària milloren les conductes empàtiques i poden produir una disminució de les conductes violentes. Fins i tot en menors que han estat víctimes de violència, incloent abusos sexuals, la interacció amb els animals permet treballar valors molt positius. L’any passat vam presentar un projecte al Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya amb l’associació Sentit Animal sobre teràpia amb animals de protectores (tutelades per DGAIA) en el Centre d’Acolliment Talaia per a menors. També s’està duent a terme un programa amb la Fundació Vicki Bernadet per a menors víctimes d’abusos sexuals. Us asseguro que moltes vegades costa amagar les llàgrimes quan veiem com aquests animals, que també han patit maltractament, contribueixen a trencar el cicle de violència.

  • Com a Fundadora de l’associació GEVHA, ens podries comentar quines són les principals funcions que dueu a terme?

GEVHA va ser fundat l’any 2000 per tal de donar a conèixer la rellevància de la violència contra els animals des d’un punt de vista acadèmic. Som un equip multidisciplinari on comptem amb especialistes en violència de diferents àmbits: forenses, psicòlegs, metges, policies, criminòlegs, educadors socials i experts en dret; i treballem en xarxa amb experts internacionals. Col·laborem en els programes d’educació humanitària de Proda i la Fundació Altarriba (Projecte PEPA). Participem en diversos projectes d’investigació amb diferents institucions científiques com l’ISTITUTO FDE (Itàlia), l’Institute for Human-Animal Interaction de la Denver University, USA, INTERVICT (The International Victimology Institute Tilburg a Holanda), la Sociedad Española de Criminología o el MAKING THE LINK Research Project (Europa de l’Est). A nivell de docència, col·laborem amb l’Investigative Psychology and Criminal Investigation Institute, de la Facultat de Dret de la UB (participem en la docència d’un màster, un postgrau i un curs d’extensió universitària), l’Institute for Human-Animal Interaction (Denver University), la Càtedra Fundació Affinity “Animales y Salud”, els cursos sobre incidents amb gossos de l’Associació de Policies per la Defensa Animal i dos nous projectes de docència de màsters dels quals en breu us en podré parlar. També som partners d’associacions com la National Link Coalition, la National Sheriff’s Association, la National Coalition On Violence Against Animals (un grup multidisciplinari que compta amb l’adhesió de l’FBI) i el Programa SAF-T de la National District Attorney’s Association a USA, implementat a Espanya com a Freedom Paws Link.

Sílvia Verges

Esta entrada fue publicada en Entrevistes, Etologia, Legislació, Maltractament animal, PACMA - BCN y etiquetada , . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *