La tragèdia del llebrer a Espanya

Es calcula que a Espanya, cada any, uns 60.000 llebrers són rebutjats per caçadors un cop acabada la temporada de caça, el que fa que sigui la raça canina més maltractada del nostre país. Els principals motius d’abandonament o extermini dels llebrers espanyols són: no haver estat bons caçadors al llarg de la temporada, perquè s’han fet “vells” (entre els dos i els tres anys de vida), per fractures òssies, per símptomes de cansament, de malalties com l’erlichia i la filaria o por no poder-los (o voler-los) mantenir fins la següent temporada de caça.

Els llebrers més afortunats, un cop acabada la temporada, seran abandonats a la seva sort, amb tots els perills que aquesta “sort” comporta, com ara morir de fam o per atropellament, per exemple. Molts d’ells seran sacrificats en gosseres municipals, que cada any es troben plenes a vessar de llebrers rebutjats pels caçadors (es calcula que un 60% dels gossos abandonats a Espanya són llebrers). Però són molt comuns, també, alguns mètodes d’extermini d’allò més cruels, i per això és habitual trobar a moltes zones d’Espanya llebrers llançats vius dins de pous. ruixats amb àcid, cremats, mig penjats pel mètode del pianista (les potes del darrere toquen el terra i el gos pateix una lentíssima i horrible agonia) o penjats d’arbres en els anomenats Boscos de la Mort o “colgaderos”.

 

La vida del llebrer en les àrees privades de caça, al llarg de la temporada, consisteix a viure amuntegats en gàbies en condicions insalubres, gairebé sense menjar per aconseguir que siguin més “cobdiciosos” i tinguin desfici per caçar al camp.  Alguns caçadors els entrenen arrossegant-los amb cotxes, motos o d’altres vehicles, provocant-los sovint lesions traumàtiques molt greus, i conseqüentment, rebutjant-los perquè “ja no serviran més per a la feina”. En la seva vida de caça els llebrers no coneixen el que és una paraula, una carícia, per no dir que la majoria no estan identificats amb xip, ni tenen controls veterinaris de cap mena.

Les femelles reben el mateix tracte que els mascles, amb l’afegitó que algunes gosses seleccionades han de tenir dues ventrades l’any, per a la qual cosa les mantenen aïllades en gàbies on no poden ni aixecar-se, ni moure’s per parir. Els cadells són seleccionats pels “especialistes” i aquells que no són escollits els eliminen de  formes terribles, malgrat la seva poca edat.

Actualment a Espanya hi ha 190.000 caçadors amb llebrers federats, i uns 500.000 gossos enregistrats per a caçar, sobre tot a zones com Andalusia, Extremadura i les dues Castelles. S’estima que hi ha més de 900.000 llebrers a mans d’aquests caçadors.

La dramàtica situació de maltractament que reben els llebrers espanyols és tan greu que ha estat denunciada el passat octubre de 2011 més enllà de les nostres  fronteres per l’Eurocàmera, que va adreçar una carta al president del Govern Espanyol, en la que es demanava explícitament que s’acabés amb aquesta salvatjada. “Els llebrers són severament colpejats, cremats vius, ruixats amb àcid, llançats a pous, lligats en coves o abandonats fins morir pels caçadors quan ja no els serveixen” denunciaven en la missiva, firmada pel president de  l’Intergrup sobre Benestar Animal de l’Eurocàmera, Carl Schlyter, i els eurodiputats Kartika Tamara Liotard i Raül Romeva.

La mateixa entitat reconeix, a través de l’article 13 del Tractat de Lisboa, que els animals són “éssers que senten” i que, consegüentment, han de ser respectats i protegits pels estats membres. També l’organització Amnistia Internacional ha denunciat l’abús en el nostre país per part dels caçadors amb llebrers envers aquests animals.

Tanmateix, mentre la situació del llebrer espanyol i altres gossos de caça es manté sense canvis, per primer cop s’ha convocat a Estrasburg una manifestació internacional a favor de la seva causa, organitzada per l’associació francesa CREL. Serà el proper 9 de juny a les 14.00 h, al davant del Parlament Europeu, amb convocatòries a Madrid i Barcelona  diumenge 10 de juny davant les seus del Parlament Europeu de les esmentades ciutats.

Associacions a favor dels llebrers es concentraran per reclamar els drets d’aquests animals. SOS Galgos hi serà present. Es tracta d’una associació dedicada al rescat i protecció del llebrer espanyol des de fa més de 12 anys, una de les primeres associacions que van néixer en defensa dels llebrers a Espanya. Entre les activitats principals de SOS Galgos  hi ha l’adopció, però la tasca continuada en els camps educatiu i legislatiu té també una importància cabdal. Dins d’aquest àmbit,  l’associació va aconseguir a base de denúncies, el tancament dels darrer canòdrom de Barcelona. Els seus membres estan veritablement entusiasmats amb el viatge a Estrasburg, amb el que volen aconseguir l’atenció de l’opinió pública, explicant la tragèdia dels llebrers espanyols a Europa.

Més informació sobre Manifestació Estrasburg 2012: http://www.pacma.es/e/165/manifestacion_en_estrasburgo_por_los_galgos_espanoles

Esta entrada fue publicada en Caça, Legislació, Maltractament animal y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

2 respuestas a La tragèdia del llebrer a Espanya

  1. Elena dijo:

    Esto tiene que acabar ya, es necesario que la caza de la liebre con galgo se prohiba tajantemente.

  2. Yammandy dijo:

    No sf3c usue0ria del pipican dels Eucaliptos, la meva gossa i jo vivim lluny dels Eucaliptos. Em sap molt de greu de la manrea que tracten als nostres animals i a nosaltres de rebot. Per dos veefns rondinaires, que hagin de canviar un lloc on els animals poden cf2rrer i s’esbargeixen una mica, e9s indignant. Segurament els nostres “animals” els hi podrien donar unes quantes llie7ons a aquesta gent que pensa que sf3n “persones” i que segur estan sols i acabaran sols….. (no m’estranya). Ahhhhh i no us he comentat que visc a l’altra banda de l’hospital, i que el que sed que a part de que no em deixen dormir i menys als que estan hospitalitzats (que aixf2 sed que e9s greu), sf3n els grups de joves estrangers que passen del poliesportiu dels pins als hotels, despre9s d’haver fet els seus campionats a la 1 i mitja de la nit i per sota de l’hospital fent un xibarri que aixeca a un mort…..aixf2 any darrera any i ningfa hi fa res!!!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *