La Protectora de Mataró en perill

gos adoptat Protectora d'animals mataró spam

En Tomi, un dels molts adoptats a la SPAM

Fora els animals abandonats, benvinguda als camps de futbol i l’esport.

La primera vegada que vaig trepitjar la Societat Protectora d’Animals de Mataró, d’ara endavant la SPAM, mai havia anat a allò que en deien “gosseres”. Els animals que em van acompanyar a la infància i adolescència van aparèixer perduts i es van quedar. Poc sabia jo d’aquelles coses d’adoptar. Era 2005, un lloc petit, o això em sembla ara, allà al carrer Galícia. Jo acompanyava a la meva tieta, que va trigar poc temps a trobar al seu company pelut: en Mundial, un gos petaner, petit i divertit que va enamorar immediatament a la meva tieta i al meu cosí. Ara en Mundial es diu Tomi des de fa ja deu anys.

Vaig tornar més tard, quan tenia temps i volia fer alguna cosa pels animals, a fer-me voluntària. Vaig passejar gossos al CAAC i a Cal Pilé, vaig estudiar Educació Canina, vaig ser voluntària per anar entre setmana amb els gossos mal anomenats PPP o d’altres que tenien problemes per sortir en grup. Vaig veure com els gossos ajudaven a la gent a millorar amb el treball social que es feia des de la SPAM. Vaig anar a caminades, ajudar a desfilades, vaig conèixer a en Sultán, la Curva, en Nadal i en Blanc, en Simpson, en Kimbo, en Mudito, l’Orson, l’Axel, en Mourinho, Ronald, Prisma… Vaig veure com tots els treballadors coneixien tots i cada un dels peluts, gossos i gats, que hi havia.

També vaig veure coses tristes. Vaig veure com en Jazz moria sense que els veterinaris poguessin fer-hi res, quan va aparèixer la Boira amb aquell cos quasi sense carn se’m queia l’ànima a terra, apareixien gossos llençats per sobre de les tanques a les nits, gossos tancats dins de mobles a la porta de la SPAM, cadells sense parar, animals en condicions deplorables, gossos amb pànic real a les persones, altres amb molts problemes de comportament, altres maltractats, altres amb marques per sempre… I els van tirar endavant. Els treballadors i treballadores s’impliquen en tot, sempre tenen una estona per fer carícies als peluts, veuen catàstrofes diàries i segueixen lluitant per ells. A la SPAM no es fan enrere per terrible que sigui el cas.

Allà vaig adoptar al meu pelut, que li deien Fiera, perquè era un gat que no volia estar amb els altres, i ara es diu Broly, perquè és el nostre super guerrer que pot superar-ho tot. I llegeixo que l’Ajuntament de Mataró vol tancar el CAAC del carrer Galícia.

La vol tancar perquè un pla urbanístic, inicialment aprovat (això vol dir que està a la seva primera “fase” i pot canviar, i molt), de 2007 diu que allà s’hi ha d’instal·lar zona verda i camps de futbol. Ni tan sols hi ha l’opció de dur els animals del CAAC a Cal Pilé. S’instal·larà l’esport d’aquí a… Quan acostumen a durar aquestes obres? I mentre el CAAC desapareixerà i no se sap quina relació hi haurà entre la SPAM i l’Ajuntament, els animals, què?  Segons el consistori, els animals poden anar al CAAC Maresme, a Argentona, on van molts d’altres ajuntaments. Evidentment, tal com és ara Cal Pilé, allà no hi cabrien tots.

Al famós pla d’urbanisme que s’ha de dur a terme a la zona on és ara el CAAC, al carrer Galícia, per la xarxa no diu gran cosa. En concret, no diu quants diners costarà tot això. Tampoc quant costarà el servei de recollida d’animals al CAAC Maresme però, ja que hi era, he consultat la web de l’Ajuntament de Mataró i no apareix als pressupostos, contractació, ni rep cap subvenció, el servei de la SPAM al CCAC. Curiós, per mi, una inculta legal. Però quan les queixes venen per un pla urbanístic proposat per Promocions Urbanístiques de Mataró S.A. (PUMSA), format per les mateixes persones que ocupen els càrrecs a l’Ajuntament de alcaldia, tinents d’alcalde, regidora d’urbanisme… I que a més d’aquest pla, gairebé sense fer (“inicialment aprovat”), l’Ajuntament comenti als mitjans que surt molt car adequar les instal·lacions del CAAC de carrer Galícia, sense explicar què es gastaran en el CAAC Maresme o en les obres que pensen fer… Doncs perdoneu, però em fan pensar-hi molt.

 

aurora carrasco

Aurora Carrasco

Esta entrada fue publicada en Opinions, Protectora y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

4 respuestas a La Protectora de Mataró en perill

  1. miquel montserrat dijo:

    No hi ha cap lloc on recollir firmes?
    Em sembla injust i amoral.

  2. Giovanna Montalbetti dijo:

    És indignant, i molt, molt trist. La labor que es fa a la SPAM es encomiable, i la cura i afecte que s´els dóna als animals també, tot i les suposades manques que l´Ajuntament de Mataró diu que justifiquen el no renovar el contracte. És molt irònic que la solució de l´Ajuntament sigui enviar als animals a un centre que ja està més que saturat. Realment costa de creure que l´únic interés en aquest pla no sigui l´econòmic.

  3. Pingback: PACMA sol·licita a l’Ajuntament de Mataró que negociï amb la spAm | PACMA Catalunya

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *