[Entrevista] Intent de segrest d’una gossa a Canet de Mar

El diumenge 15 de maig l’Elena Saltó va compartir el que li acabava de passar a Facebook: Havia sigut víctima d’un intent de segrest de la seva gossa Bimba, una mestissa de Collie negre, quan passejava amb ella i la seva altra gossa, la Sahara, una galga afgana blanca. El seu missatge s’ha compartit més de 2 mil cops a les xarxes socials i recorda a molts altres casos que han succeït a Catalunya. Fa un mes, PACMA va ser present a les manifestacions a Reus i Tarragona per exigir un protocol d’actuació i una investigació seriosa sobre els segrests de gossos destinats a baralles i l’enverinament de gats.

segrest de gossos

Bimba

A PACMA volíem parlar amb ella i poder entendre millor com són aquestes situacions a les quals s’enfronta qualsevol persona quan passeja amb els seus peluts. L’Elena no té cap inconvenient i ens explica amb detall una experiència que, per desgràcia, es repeteix massa sovint.

Ens explica l’Elena Saltó Navas de 25 anys:

Va passar la nit del dissabte 14 de maig a les 23:45h aproximadament. Era de nit però al pàrquing hi havia fanals encesos. Era a l’esplanada de pedretes habilitada com a pàrquing per a cotxes, allà és molt normal trobar-te amb veïns passejant als gossos, ja que just al costat s’hi troba el Passeig de la Misericòrdia de Canet de Mar.

– Ens pots descriure com va ser la situació?

Baixant pel passeig em vaig fixar que dins del pàrquing. Allà hi havia un Seat groc amb gent al voltant però no li vaig donar importància. Mentres creuava, vaig dir el nom d’una de les gosses (la Bimba), ja que es va distreure olorant vés a saber que, i tot just, l’altra gossa (Sahara), es va a posar a fer caca. Mentre la recollia vaig escoltar com un dels homes del cotxe cridava: “¡La negra nos sirve para sparring, intendad cogerla!“. En aixecar el cap, perquè no m’ho creia, vaig veure com dos d’ells venien cap a mi i llavors vaig començar a córrer cap a casa (està una cantonada més amunt). Els dos homes em seguien corrents mentre cridaven: “Párate hija de puta, zorra asquerosa, malnacida…”.

– Algú t’hauria pogut ajudar en aquell moment?
Sí, qualsevol persona que es trobés per la zona i que ho hagués presenciat. Malauradament no hi havia ningú.

– Què vas fer just després de l’intent de segrest?
Vaig pujar corrents cap a casa plorant amb un atac de nervis. Allà estava la meva parella esperant-me i vam trucar a la policia local de Canet. La policia va fer un bon servei. Van venir a casa just després de fer una recerca. Ens van calmar bastant informant-nos que augmentarien la vigilància per la zona. Sincerament no sé ni si s’ha tramitat la denúncia*. Ens passarem aquesta setmana per comentar-ho amb ells.

– Com t’has sentit després d’això?
És una situació molt incòmoda de viure. No és fàcil tornar a reprendre els hàbits, sobretot amb el passeig nocturn. Quan se’m passa pel cap que si hagués viscut més lluny, segurament se l’haguessin endut i què em podria haver passat a mi… No li desitjo a ningú.

– Has rebut contactes d’altres persones a qui els hi ha passat. Són també de Canet o de la comarca?
Des de la publicació al Facebook he rebut diversos missatges de persones que han viscut la mateixa situació, o semblant. Tots són de la comarca, alguns del poble del costat.

– Creus que s’han de prendre mesures més rigoroses per evitar aquestes actuacions?
Sembla mentida, però això passa molt més del que ens imaginem i no se’n parla tant com s’hauria de fer. La gent no està conscienciada ni informada sobre com actuar en aquests casos ni quins són els nostres drets per defensar-nos.

– Què demanaries, si poguessis, que fessin les administracions sobre els casos de segrest d’animals?
Més investigacions. Que les denúncies no quedin en un simple paper. Que no siguin les víctimes les que s’ocupin de preocupar-se d’on estan les seves mascotes. Que les penes contra el maltracte animal siguin, per fi, penals i no una simple multa i al carrer. Estem parlant de vides, d’animals, de companys, no de televisors.

Donem tot el nostre ànim a l’Elena, en Roc, i totes aquelles persones que han patit una situació tan angoixant i perillosa com aquesta. Així mateix, el nostre desig que els animals segrestats siguin salvats i es faci justícia.

* A dia d’avui l’Elena ja ha presentat la denúncia als Mossos d’Esquadra.

Esta entrada fue publicada en Entrevistes, Histories, Maltractament animal, Notícies y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *