Entrevista a la promotora de Gats 4 Camins

A l’estiu del 2012 el centre penitenciari Quatre Camins va engegar un projecte innovador de gestió i control d’una colònia de gats a l’interior del recinte penitenciari, de la qual els gestors i responsables són els mateixos interns, aquest projecte s’anomena Gats Quatre Camins i va ser possible gràcies a la col·laboració i implicació de les associacions el Jardinet dels Gats i Kan Chispis. Els interns no només es van ocupar de l’adequació de tot l’espai per a la gatera i la construcció del seu mobiliari sinó que són els responsables del rescat dels gats, de cuidar-los i de la seva alimentació. A més participen en sortides programades a diferents fires animalistes i fires del municipi amb la venda de productes de segona mà i manualitats realitzades a l’interior del centre penitenciari per recaptar diners per a l’alimentació de la colònia, a més de donar a conèixer el projecte i promocionar la tinença responsable dels animals i les conseqüències del seu abandonament.

Arran d’aquesta experiència, l’Ajuntament de La Roca del Vallès va engegar un projecte pilot a l’agost del 2013 conjuntament amb les tres entitats per fer un control i gestió de les colònies de gats del municipi, ja que tenien detectats 12 punts de colònies i la situació es trobava molt descontrolada.

El gran tret característic d’aquest projecte de control de colònies és que els seus gestors són persones que es troben complint condemna al centre penitenciari, que surten a l’exterior acompanyats per la seva educadora i que treballen conjuntament amb els veïns voluntaris. És un projecte amb dos grans objectius principals: la reinserció de les persones privades de llibertat i el control de les colònies de gats de carrer.

S’ha aconseguit tal implicació veïnal que les associacions que en un principi van començar el projecte pilot ja s’han retirat ja que el pilot ha finalitzat i han pres el relleu els veïns, que han creat la seva pròpia associació per al control de les colònies anomenada Gats La Roca.

 2

  • Abans de res, Sara, moltes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista. Amb l’arribada de l’estiu i el creixement desmesurat d’animals abandonats, aquestes iniciatives en què es barregen la protecció als animals amb la reinserció social són un cop d’aire fresc a la nostra societat. D’on sorgeix aquesta proposta?

L’Ajuntament de La Roca del Vallès va engegar, l’any passat, un projecte pilot per al control i gestió de les colònies de gats del municipi, es va posar en contacte amb mi, ja que era coneixedor del projecte de Gats Quatre Camins. Va ser aquí on conjuntament amb el Jardinet dels Gats i Kan Chispis van pensar que seria una gran idea que fossin els mateixos interns que gestionaven la colònia de Quatre Camins que s’encarreguessin del control i la gestió de les colònies del municipi, ja que tenien tota la formació sobre rescats i sobre gestió de colònies. D’aquesta manera convertiríem el projecte de l’Ajuntament de controlar les colònies en un gran projecte de reinserció social per a persones en risc d’exclusió social.

  • Qui és “el cap pensant” d’aquesta iniciativa innovadora?

El projecte de Gats Quatre Camins va ser posat sobre la taula per mi. Al centre penitenciari tenien una gran problemàtica amb els gats, ja que al voltant d’un dels edificis sempre n’han viscut, i en vam arribar a comptar uns setanta, cosa que ja suposava un risc a nivell sanitari i de seguretat. Jo sóc una gran amant dels animals i no podia veure gats malalts, cadells, gats passant gana, etc. Llavors se’m va ocórrer presentar un projecte per gestionar aquesta colònia i convertir el problema en una activitat educativa de cara als interns.

Quant va ser presentada a l’equip directiu va semblar una mica una bogeria però vaig comptar sempre amb el seu suport i amb el dels companys, al principi hi havia molta gent que no ho veia del tot clar i hem hagut d’escoltar molts comentaris, però ara, quan ja portem dos anys funcionant, s’ha demostrat que el control de la colònia ha estat la millor solució i que ara tot són avantatges.

Com que mai no hem tingut cap ajut econòmic, tot ha estat gràcies a la implicació dels companys de feina, que van portar des del primer dia coses de segona mà per poder vendre, i que en els nostres caps de setmana anaven a mercats per recaptar diners i poder esterilitzar els gats i comprar-los pinso.

La idea que els interns fossin els que participessin en el projecte de Gats La Roca per gestionar les colònies del municipi va ser una idea de les tres entitats que treballaven juntes, ja que era la manera de treure a l’exterior el projecte que s’havia realitzat dins de la presó, i que els interns es convertissin en agents de canvi i donessin resposta a una necessitat del municipi.

  • En relació amb els interns, es fa un procés de selecció previ o tots aquells que s’ofereixen poden fer de voluntaris?

Els interns seleccionats es troben al mòdul semiobert de la presó, són aquells que ja han iniciat la seva carrera permissiva. Quan comencen en el projecte se’ls posa sota l’article de modalitat de vida de 100.2 en reparació social del règim penitenciari, és com si sortissin a fer un voluntariat al carrer. Aquest article ha de ser autoritzat per la Junta Directiva i pel jutge. Com que es busca un perfil d’intern determinat, ja que es volen treballar uns objectius específics, els interns són seleccionats per l’equip de traçament, sempre tenint en compte que és un projecte voluntari on s’ha de comptar amb el fet que l’intern vulgui realitzar-ho.

  • Quin és el nivell d’implicació dels interns?

Es pot dir que la seva implicació és d’un 80%, en l’única cosa en què no poden col·laborar és en allò que no poden fer perquè es troben complint una condemna al centre penitenciari, com ara: anar a recollir els gats al veterinari i retornar-los a la colònia (això ho solem fer al dia següent de l’operació), buscar cases d’acollida, difondre les adopcions, fer el seguiment del gats acollits o adoptats (encara que de tot això se’ls informa, i se’ls ensenya, per exemple, fotos dels gats a les cases); tampoc no estan presents a les reunions amb l’Ajuntament. Però la resta, ho fan tot ells.

  • Quines tasques fan concretament?

A Quatre Camins tenen la tasca d’alimentar els gats cada dia, netejar a fons l’espai de la gatera, casetes, menjadors, etc., un cop a la setmana i intentar socialitzar els gats.

En un principi, quan la colònia no estava controlada, s’encarregaven de realitzar els rescats amb les gàbies trampa i es van encarregar de tota l’adequació de l’espai, la majoria d’elements són reciclats i també s’han encarregat de reparar-los.

Inclús el primer any van tenir una gata, la Luisa, que va parir en un dels tallers, els interns li van adequar tot el despatx (no s’utilitzava) amb un llitet, la sorra, joguines, etc., i cuidaven d’ella i la socialitzaven de mica en mica i cuidaven els cadells, la gateta sortia a l’exterior i després tornava, va ser una època molt bonica perquè havien de cuidar de quatre cadells, jugaven amb ells, els netejaven els ulls, etc., per sort tant la Luisa com els cadells van ser adoptats, i va ser gràcies a ells.

A Gats La Roca ells són els qui porten el projecte, s’encarreguen de la formació dels voluntaris, el 12 de maig van fer un taller a l’Ajuntament de La Roca del Vallès per a les persones interessades, les associacions van fer més la part teòrica i ells es van encarregar de la simulació d’un rescat, i també aquestes xerrades les hem fet en diferents fires animalistes. S’encarreguen de la neteja i l’adequació dels espais, rescat dels gats, acompanyen a portar els gats al veterinari, inclús han fet d’ajudants del veterinari ajudant en les operacions i cures, acompanyen també a la compra del pinso, fan mediacions amb els veïns, etc. També estan presents en les fires que fan, muntant la parada, venent els productes, captant voluntaris, difonent el projecte, en aquest aspecte han realitzat un díptic informatiu del projecte i de l’associació conjuntament amb un monitor del centre que es repartirà per tot el poble per donar a conèixer la feina que s’està realitzant. La veritat que allà fan la mateixa tasca que qualsevol veí que hi col·labora, no saps distingir qui és un voluntari i qui és un intern.

 1

  • En què beneficia els interns aquest tipus de feina? Es fan informes favorables que poden ajudar-los en altres aspectes?

Els participants d’aquest projecte ho defineixen com que ¨esto es la verdadera reinserción porque es el día a día¨. El gran objectiu del tractament és que és un programa on utilitzem la metodologia de l’aprenentatge i servei, on els usuaris i beneficiaris guanyen, es basa en el treball comunitari i participatiu. És un treball pràctic en què es prioritzen les relacions entre els diferents agents participatius del projecte, és per això que l’intern ha de desenvolupar un ampli ventall d’actituds i valors socials. Aquest treball ens ajuda que es produeixin experiències positives, cosa que fa que l’intern experimenti sentiments i emocions que poden ser gestionades de forma eficaç per la mateixa persona, i que són tan importants com l’empatia, l’autoestima, la paciència, la responsabilitat de cuidar d’un ésser viu i disminuir l’egoisme. El benefici de l’intern és individual i l’equip de tractament ho valora dins del seu pla de tractament.

Se’ls ensenya una nova manera de passar el temps d’oci i de conèixer gent ¨sana¨, gent que fa tasques com a voluntaris i que empra el seu temps lliure a fer coses pels animals, coneixen una altra realitat que molts d’ells desconeixien, inclús van fer una visita a les instal·lacions de la protectora d’animals de Granollers, i algun d’ells es planteja fer de voluntari un cop estigui en llibertat.

El més important és que es tornen a sentir-se útils, per molts anys que portin a la presó, s’adonen que poden fer alguna cosa per a la societat i que aquesta cosa els és reconeguda, això ells ho necessiten molt, estableixen relacions sanes amb la societat i fan una tasca que beneficia la comunitat, això els treu l’etiqueta de delinqüent.

El projecte és una activitat més en el seu pla de treball i és valorat per l’equip de tractament, valoració que es veu reflectida en l’agenda de tractament i en els seus informes. És un punt a favor a l’hora de poder accedir a un tercer grau ja que demostra que l’intern funciona a l’exterior i que està tenint una evolució positiva.

  • Quina implicació hi té l’ajuntament del municipi o la Diputació?

El projecte de Gats La Roca s’ha realitzat gràcies a l’Ajuntament de La Roca del Vallès, va ser iniciativa seva i sense ells no s’hauria fet res. Eren conscients de la problemàtica que tenien amb les colònies de gats i han volgut posar-hi solució. L’Ajuntament va proposar un projecte pilot per gestionar dues colònies que eren les més problemàtiques, arran de l’èxit d’aquesta gestió s’han proposat la gestió de totes les colònies del municipi, en tenen localitzades 19, ja que cada cop surten més punts. L’Ajuntament ens va concedir una subvenció l’any passat i aquest any també ens ha facilitat un espai on poder deixar tot el material de rescat (gàbies, transportins, eines…), ens deixa muntar parades solidàries, publica els casos que tenim en adopció en la seva pàgina web i al seu Facebook, on també difonen totes les activitats que fem, ens ha deixat la sala per fer els tallers, ens van fer una sessió de presentació del projecte amb l’alcalde, etc., la veritat és que estem molt contents amb la seva implicació, tant de bo tots els ajuntaments tinguessin aquesta sensibilitat! El treball amb ells és molt fàcil i la comunicació és constant. Fa poc van entregar carnets de gestors de colònies a tots els voluntaris per identificar-los com a alimentadors i gestors de les colònies per evitar problemes.

La Diputació de Barcelona ens va concedir l’any passat una subvenció també per a les esterilitzacions i hem tingut una altra subvenció de l’associació Aprenentatge i Servei, on van presentar el projecte.

  • A part dels interns, quin altre tipus de voluntari hi col·labora? Hi ha veterinaris? Etòlegs?

Tenim dues classes de voluntaris:

a)      Persones més grans que s’encarreguen del manteniment de l’espai de la colònia i de l’alimentació d’aquestes, així com d’informar-nos sobre els gats i les novetats que hi hagi en la seva colònia. D’aquests en tenim cinc.

b)      Persones més joves que són les que s’han engrescat en la creació de l’associació i per continuar el treball que deixen les altres dues entitats. Aquestes són les que ens acompanyen als rescats o fan rescats elles mateixes, ja que se’ls han comprat gàbies i transportins perquè puguin rescatar (s’ha de tenir en compte que jo només surto amb els interns un matí o una tarda a la setmana), fan de cases d’acollida, porten els gats al veterinari, els retornen a la colònia, en fan difusió a través del Facebook, WhatsApp, busquen les adopcions, col·laboren en les nostres parades, busquen idees per poder recaptar diners per a l’alimentació de la colònia, alimenten les colònies (pinso que paguen de la seva butxaca), la controlen, la netegen, etc., etc. D’aquests en tenim cinc també.

Per sort, durant tot el projecte hem trobat la col·laboració de veterinaris que ens feien un preu especial per a les esterilitzacions i els tractaments veterinaris; ara, des de fa un any i mig, col·labora amb nosaltres l’Eva, d’un consultori de Cardedeu, ella es va posar en contacte amb nosaltres a través del Facebook. Ens facilita molt el tractament de tots els gats i sempre està disponible per a nosaltres, tant per a les visites que hem de fer com per als dubtes que li comuniquem a través del telèfon. El seu consultori també és el punt de trobada per a les adopcions.

Comptem també amb la col·laboració de diferents empreses de la zona que ens deixen el pinso a un preu més econòmic o que ens donen alguna cosa quan és possible.

També, com a voluntaris, tenim tot el centre penitenciari, que per sort sempre ens ajuda en tot el que pot: disposar dels tallers per a les reparacions, ens fabriquen portes, ens deixen totes les eines, ens deixen promocionar els gats en adopció en diferents espais, disposen d’una vitrina a l’entrada del centre on exposem les manualitats o merchandising que tenim per a la venda, monitors que ens pinten els elements de la gatera, monitors que ens ajuden a la realització del díptic, que ens donen material per poder vendre, etc.

  • Qui pot ser voluntari? Què se li demana al voluntari d’una colònia de gats?

Aprofito per fer una crida per cercar voluntaris i cases d’acollida!!! En un principi, quan es va començar a fer el projecte pilot, no van voler fer una gran difusió del projecte perquè no sabien els resultats que tindria, ara que hem vist que ha estat un gran èxit és quan volem poder treballar en tot el territori. Busquem voluntaris per a tot tipus d’actuacions: persones amb vehicle per al trasllat dels gats al veterinari i retorn a la colònia i per al trasllat dels gats a les cases d’acollida, persones que s’encarreguin de l’alimentació, la neteja de l’espai i el control d’una colònia determinada, persones que s’encarreguin de buscar col·laboracions, que gestionin el Facebook, que difonguin el projecte, els gats, que vulguin fer una web, que ens ajudin el dia que repartim els díptics, que ens ajudin a les parades, a la recollida de material, que s’atreveixin a autogestionar-se els rescats, que tinguin iniciatives per recaptar diners, etc.; com que és un projecte nou i una associació nova calen tot tipus d’idees. Un voluntari no ha de ser una persona que dediqui tot el seu temps lliure a l’associació, es tracta que trobi una feina que li agradi i que es comprometi amb ella, molts cops el que més ens urgeix són tasques puntuals, per exemple, que tinguis un gat al veterinari i s’hagi de tornar a la colònia. Acabem de començar i només comptem amb cinc persones que estiguin completament actives en l’associació i hi ha molta feina per fer. A les persones que volguessin encarregar-se dels rescats se’ls proporciona la gàbia i els transportins, i se’ls fa un taller de rescat que fan els interns.

No hi ha cap refugi físic, per la qual cosa treballem amb cases d’acollida i ara estan sobresaturades, ja que només en tenim quatre, i ara en època de cadells ens trobem que no podem atendre a tots els que ens agradaria.

  • Qui controla aquestes colònies?

El control del dia a dia de les colònies és responsabilitat del voluntari, aquest voluntari és identificat amb un carnet de gestor de colònies.

  • Es porta un arxiu d’adopcions?

Sí, Gats Quatre Camins, en dos anys, ha fet 43 esterilitzacions, s’ha aconseguit estabilitzar la colònia; d’uns setanta gats que es comptaven al principi ara se n’han estabilitzat uns quaranta; els altres un dia van deixar de venir, suposem que perquè van anar morint. Quatre Camins ha donat en adopció, en aquest dos, anys quatre gats adults (els únics que eren sociables) i cinc cadells, després sis cadells més van ser acollits per associacions properes.

Gats La Roca, en l’any que porta funcionant, ha realitzat 55 actuacions en les colònies del municipi, aquestes han anat des dels rescats fins a la retirada de gats morts, vint-i-cinc esterilitzacions, cinc adopcions de cadells (de dos d’ells hem de ressaltar que van ser adoptats per un intern en tercer grau), una adopció d’una gata adulta amb immunodeficiència, aquesta gata va ser acollida pel Jardinet dels Gats; ara mateix hi ha onze cadells en cases d’acollida esperant adopció. Ressaltem que algunes associacions s’han fet càrrec de casos especials.

  • Hi ha algun tipus de quota de soci, o són aportacions voluntàries?

L’associació s’està construint ara, es troba en la part burocràtica, un cop que estigui creada sí que es posarà una quota de soci per a les persones que hi vulguin col·laborar; ara per ara l’única manera amb què es pot col·laborar de forma econòmica es a través del teaming/gatslaroca, amb una microdonació d’1 euro.

  • Teniu alguna web o blog on poder veure els animals que estan en adopció i informar-se sobre la tasca de l’associació?

Tenim un perfil en el Facebook per a Gats 4 Camins: facebook.com/gats.quatrecamins i una pàgina en el Facebook per a Gats La Roca: facebook.com/GatslaRoca

Que tothom s’hi apunti!!

  • Ha millorat la qualitat de vida dels gats del municipi des que està funcionant aquest projecte?

I tant!! portem controlades tres colònies de gats, s’ha evitat el naixement de molts gats de carrer que haurien malviscut, els gats que presentaven alguna ferida han estat curats, com que s’han delimitat i protegit les colònies ens assegurem, al màxim possible, que les úniques persones que hi entren són persones autoritzades que els posen el menjar, i no han de tenir por que altres veïns els el treguin o tirin els recipients, els hem posat casetes on es poden refugiar, hem tret els cadells del carrer, alguns d’ells amb greus infeccions als ulls, els hem netejat l’espai, i intentem conscienciar a tots els veïns, tant a aquells que els agraden als gats com als que no. El fet que es trobin esterilitzats impedeix la transmissió de malalties, els marcatges amb orins, els miols, les baralles, etc., els gats estan molt més tranquils.

  • La població del municipi hi està d’acord? S’hi ha implicat d’alguna manera?

N’hi ha de tot, hi ha veïns que s’han engrescat en el projecte i s’han fet voluntaris, altres que quan estem allà ens presten ajuda i ens diuen on podem trobar més gats, i ens feliciten pel treball; n’hi ha d’altres que vénen a queixar-se i que l’únic que volen és que ens emportem els gats perquè els molesten, són al·lèrgics; això sí, que tothom que no vol els gats al seu carrer sigui al·lèrgic és molta casualitat, tenim molts problemes amb una colònia on els veïns van arribar a denunciar una voluntària que alimentava els gats, per sort es va parlar amb l’Ajuntament i la policia, i es va resoldre; hem arribat a trobar verí en alguna colònia; n’hi ha d’altres que et truquen perquè volen esterilitzar el seu gat i creuen que aquest projecte els ho finançarà, etc., etc., crec que encara hi ha molt de desconeixement del projecte i de què es tracta, a la gent li falta molta informació sobre la gestió de les colònies; molts es creuen que traient els gats d’allà se soluciona tot, esperem que, de mica en mica, puguem fer entendre a la gent el que estem fent.

Durant aquest any també hem vist molts casos de gats particulars que els deixen que surtin al carrer i ni porten xin ni estan esterilitzats. A nosaltres ens va passar que ens va entrar en una gàbia un gat molt gran i molt ben cuidat, el vam portar al veterinari, no portava xip, així que es va esterilitzar i retornar a la colònia; doncs bé, aquest cas el van retenir 24 hores al veterinari i van difondre la foto del gat pel Facebook i la pàgina de l’Ajuntament; un cop el van retornar va contactar amb nosaltres una noia i ens va dir que era el gat de la seva àvia i que no el trobaven!! Quan se li va explicar el que havia passat i la seva irresponsabilitat com a propietari només va dir que pretenia posar-li el xip i que és clar que està bé que el gat es relacioni amb altres gats!!! Hi ha propietaris molt irresponsables.

  • Quins requisits han de complir els futurs adoptants?

Primer de tot parlem amb la persona perquè li quedi ben clara la responsabilitat que agafa i els deures i les obligacions que tindrà envers el gat. Hi ha gent que vol un cadell, però no vol que el cadell mossegui, jugui, els desperti, esgarrapi, etc., doncs, a veure, que agafin un nino, intentem assegurar-nos que la persona faci una adopció responsable. Els nostres gats s’entreguen sota un contracte d’adopció, els entreguem desparasitats, testats, amb xip i esterilització quan sigui necessari, demanem un seguiment del gat per veure’n l’evolució.

En el cas que ja es donin un mica més grans, es posa també la primera vacuna, per ajudar a les despeses veterinàries la persona adoptant ha de fer un donatiu.

  • Què diries a les persones que no han tingut mai un gat i es plantegen adoptar-ne un?

Jo tinc un gat des de fa dotze anys i una gossa (fins al dia de Reis, en què va morir el meu gos, tenia un gat i dos gossos). Sempre havia estat més de gos, i va ser a través de tot el projecte de Gats Quatre Camins que vaig començar a introduir-me en el món del gat i m’ENCANTA!!! Molta gent pensa que el gat és molt esquerp, que és un interessat, que si et descuides t’esgarrapa, etc., el gos sempre s’ha vist com el millor amic de l’home perquè sempre ens fa cas i quan li diem: vine!, el gos ve, el gat és molt més llest, jo sempre dic que el gat t’escull, és molt més independent que un gos, però perquè no depèn tant de nosaltres, vindrà quan ell vulgui però quan està amb tu és el més amorós que hi ha.

Per a la gent que treballa moltes hores i vol conviure amb un animal, un gat és molt més fàcil que un gos, ja que no l’has de treure a passejar, són molt més nets, no “lliguen” tant. El gat és el gran desconegut, una persona veu un gos al carrer i truca immediatament a la policia o a la protectora, una persona veu un gat i desgraciadament la majoria de les vegades no fa res perquè hi ha la idea que és un gat de carrer i que està bé. La gent es pensa que deixes un gat al carrer i se sabrà buscar la vida, però no és així, l’abandonament d’un gat al carrer és portar-lo a una mort segura perquè ho passen molt pitjor que un gos. El gat, igual que qualsevol altre animal, necessita un control veterinari. Jo he descobert un animal fantàstic!

Moltes gràcies pel temps que ens has dedicat. Una abraçada en nom de PACMA.

 

 

 

Rac

Esta entrada fue publicada en Entrevistes, Etologia, Legislació y etiquetada , . Guarda el enlace permanente.

Una respuesta a Entrevista a la promotora de Gats 4 Camins

  1. Pingback: Gats La Roca – ENTREVISTA DE PACMA A LA PROMOTORA DE GATS QUATRE CAMINS

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *