Els Tres Tombs: El que no sabem dels èquids

La Festa dels Tres Tombs presenta la visió distorsionada i cruel dels cavalls com a espectacle

Maltractament animals cavalls

Tres Tombs a Cerdanyola, foto de Arriers de Sant Antoni (Cerdanyola)

Els Tres Tombs és una tradició que fa més de cent anys que està arrelada a Catalunya. Es celebra en honor a Sant Antoni Abat, està arrelada a la història de la pagesia catalana i consisteix en un recorregut pels carrers de totes les ciutats amb desfilades de bandes de música, cavalls, ases i carruatges de diverses classes. És una tradició molt popular on tothom admira “que macos van” els animals, la “força” que tenen, i, en molts casos, és una de les poques vegades on moltes persones veuen èquids d’aprop. I aquí ens equivoquem.

El que veiem no són cavalls “arreglats” o “macos”, ni animals forts i dignes, sinó un passeig estressant, totalment innecessari, on els animals pateixen. Però ens hem acostumat a jutjar: Si no hi ha sang, l’animal no pateix. Greu error.

Primer, l’asfalt. El recorregut dels èquids es fa pels carrers dels pobles, no pas per camins rurals de terra. Això significa que els èquids es troben en una pista de patinatge on, a més, si la trepitgen de forma continuada (com passa amb les carrosses per portar a gent a donar tombs per les ciutats) es sobrecarrega el seu sistema ossi. Aquest esforç sobre l’asfalt acaba generant que els tendons de les potes s’endureixin i, en molts casos, es puguin arribar a trencar. Quan això succeeix, cal portar al veterinari a l’animal i difícilment podrà tronar a caminar amb normalitat o posar-se dret fàcilment. Cap cavall va al veterinari en aquests casos, quan deixen de fer un servei que reporta beneficis econòmics són enviats a l’escorxador.

sant antoni abat maltracte caballos ponis

Tres Tombs a Cerdanyola, foto de Arriers de Sant Antoni (Cerdanyola)

Segon, l’estrès. Encara que s’intenti acostumar als animals, no oblidem el que són. Els èquids són animals “presa”. No són caçadors, sinó tot el contrari. Quan es diu que són animals molt porucs i sensibles, no es diu perquè sí. Com ens veuen els cavalls? Si no ens coneixen, a primera vista els humans tenim la forma d’un animal caçador a punt de saltar a sobre (imagineu una lleona preparada per fer el salt al coll de la seva presa, s’aixeca i queda a dues potes). Ara afegim un munt de “possibles caçadors preparats per atacar” a un lloc tancat, com són els carrers de les ciutats, on no hi ha escapatòria possible. Afegim també un munt de música i sorolls que, com a animals que acostumen a ser la presa tenen l’oïda preparada per escoltar qualsevol soroll sospitós de lluny, els ensordeix.
La conclusió és un estrès i ansietat, una angoixa, constants. I aquesta sensació en èquids pot causar fàcilment problemes digestius que, si deriven en còlics, poden ser mortals. Però això mai ho veurem a la celebració, donat que poden passar hores fins que apareixen els símptomes i la mort imminent.

bocado caballos

Un dels tipus de mos per cavalls

Tercer, els ornaments. Aquí ens trobem alguns dels grans despropòsits que, si no coneixem el món del cavall, passen desapercebuts per a nosaltres. A part de les ornamentacions amb campanes, picarols o altres decoracions ensordidores, fem un repàs a les brides. A la fotografia podeu veure perfectament la part del fre o mos, normalment fets de ferro o acer,  que són les peces que es posen dins de les boques dels èquids. Si s’utilitzen “bé”, aquestes peces comporten un dolor lleu o moderat al qual l’animal s’acostuma, tot i que s’està demostrant la seva nul·la utilitat. Doncs els èquids que veiem als Tres Tombs, ho porten. Un tros de ferro a la boca que provoca dolor, totalment innecessari. Podeu comprovar a les fotografies de la web Festa Catalunya com els cavalls i ponis porten aquest element a la boca.

bocado de caballos maltrato

Caball amb mos

Amb tot això també se’ls hi afegeixen les “ulleres” o “antipares”, unes pantalles que limiten la visió perifèrica del cavall. Aquest element serveix per acostumar a l’animal a que tiri del carruatge disminuint el seu camp de visió i el seu equilibri. D’aquesta manera no es poden “distreure”, encara que la frase correcta seria: No poden estar pendents de possibles amenaces que se’ls hi apropin. Si no poden veure, no es poden calmar, però sembla que el més senzill és portar-los espantats que no treballar lentament perquè s’acostumin als diferents estímuls i sorolls del seu voltant. L’equilibri i la coordinació també són importants. Fins a quin punt es pot calcular com girar si se’t tapa en molts casos quasi un 90% de la visió? A algú li poden semblar uns arguments febles, recomanem la lectura de l’estudi científic d’Evelyn B Hanggi sobre la visió dels cavalls (en anglès).

Quart, càrregues. No només caminen per un lloc incòmode (asfalt), amb ferros a la boca, sense saber què passa i amb multitud de sorolls ensordidors al voltant. També se’ls hi posa càrrega per “demostrar” com són de forts. Siguem sincers, avui en dia algú dubta de la força dels èquids? És necessari fer-los carregar qualsevol cosa pel carrer si ja pràcticament està extingida aquesta “funció” que se’ls hi donava antigament? Els hi fem algun bé als animals? No. En absolut. Només és la nostra autocomplaença, que dura menys d’un minut, i el fet de poder dir als infants: “Mira quina força tenen”, cosa que ja saben.

Cinquè, tothom a sobre! No és cap exageració. Després de totes les explicacions de com se senten els cavalls, ponis, ases i altres durant aquesta celebració, cal que hi hagi gent muntant, pujada a carrosses, passejos perquè “ens fa il·lusió”…? Si a aquestes línies encara no ens hem posat al lloc dels èquids i hem pensat com ens sentiríem, segurament és molt fàcil rebatre-ho. Això sí, l’argumentació serà egoista i per la diversió dels humans. Única i exclusivament. Els èquids, no s’han divertit gens ni mica als Tres Tombs.

Refugio caballos santuario equidos ADE

Associació Protectora de Cavalls ADE, foto Marisa Peris

Conclusió: Per molt antigues que siguin les tradicions no vol dir que siguin correctes, ètiques o inamovibles. El maltractament als èquids a Catalunya passa gairebé sempre desapercibut per la població excepte quan un cavall cau moribund davant nostre, com va ser el cas del cavall de carruatge a Barcelona l’estiu passat. Si el que volem és conèixer i veure cavalls, ases, ponis, o èquids de tota manera, tenim l’opció de visitar els diversos santuaris d’animals que tenim a Catalunya, on viuen lliures i recuperats de maltractament, i, a més, coneixerem encara més coses sobre els casos brutals que es troben i com hem de millorar.

Esta entrada fue publicada en Espectacles, Notícies y etiquetada , , , , . Guarda el enlace permanente.

12 respuestas a Els Tres Tombs: El que no sabem dels èquids

  1. pepe dijo:

    Perdonar en este blog, que hablan de los tres tombs. Colocado una foto donde estoy yo. Quiero que la retireis por infracción de derechos de imagino, espero una accion por vuestra parte, gracias.

  2. Pingback: PACMA denuncia a l’Ajuntament d’Ascó per la donació de galls com a premi | PACMA Catalunya

  3. Helen Lois Segura dijo:

    Me ha gustado vuestro artículo que me ha abierto los ojos en cuanto al mal que podemos hacer a los animales aún “sin querer”. Hoy en día los Tres Tombs hacen una labor didáctica ya que muestra una época y una forma de hacer que ya no se dá. Quizás entra en la zona de museística. Nunca he oído a la gente hablar de la fuerza de los caballos en estos actos, sino en lo mucho que tenían que trabajar, en lo pesado de las cargas, etc. ¿Qué podemos hacer para no perder este instrumento “didáctico” y a la vez salvaguardar la integridad del caballo?
    ¿Porqué no hacerlo en espacios abiertos de tierra y sin este típico pasacalles? Disponer los carruajes en batería para que se pueda examinar y ver los pertrechos más de cerca, aprender para que se usa cada cosa. Luego hacer retroceder y callar a la gente para hacer entrar los caballos y podemos ver cómo iban “atados” a los carruajes.
    En este caso, los caballos están un tiempo mínimo enganchados y no tienen que tirar de la carga.
    Salutacions.

  4. dolors dijo:

    Avui he llegit la publicació que es va fer referent als tres tombs -precisament la propera setmana són els de Reus i en formo part-. Em considero una persona immensament preocupada pels animals, de tots tipus i mides, voto a pacma i faig difusió de totes les activitats que feu i us admiro… però estic totalment en desacord sobre la vostra visió d’aquest tema… Primer i com a tot arreu hi ha dos tipus de persones els que fem les coses bé i les que no les fan. Fa molts any que participo d’aquesta feta i n’estic orgullosa d’anar-hi amb el meu cavall, cuida’t i mima’t al límit.

    Contestaré cada punt vostre

    asfalt: El meu cavall i jo fem rutes a cavall i malauradament un % molt elevat dels camins estan asfaltats i com que ja ho sabem les ferradures que porten son especial per evitar possibles relliscades o lesions, a part de portar protectors i fer-los-hi massatges a l’arribar… però si al final hi ha una lesió.. el telèfon del veterinari és el primer que hi ha a la memòria del telèfon.

    segon: estrès… Pot produir-se tens tota la raó, però tu has de saber quin cavall tens, qui caràcter té i a que està acostumat. Fent excursions passem per pobles, on els cotxes no paren perquè tu estiguis passant -cosa que el dia dels tres tombs es talla la circulació- . nens que juguen pels carrers, campanes que sonen, tractors… i t’asseguro que no mouen ni una orella, potser alguna vegada sí, perquè tenen sentiments, com nosaltres i recorda que els humans també podem tenir ensurts i no ens passa res. Repeteixo…has de conèixer el teu cavall.

    Tercer: ornaments: NO per anar a uns tres tombs actues de forma diferent al dia a dia. Tornem-hi. sÓN LES MANS DEL GENET les que poden fer mal a la boca del cavall. Però és una cosa que s’aprèn i ho posem en pràctica. Un cavall pot anar amb la veus si vols o amb el moviment del teu cos.. Jo també estic en contra dels grans ferros… no són necessaris…. Potser que aquests dies posis uns guarniments especials per fer més festa… però això no fa mal. No ens posem nosaltres barrets i collarets?

    quart: càrrega. No es fa per demostrar si estan forts o no els cavalls. si jo vegi un poni muntat per un home de 100 kilos lògicament li diré 4 coses ben dites, si veus un carro amb un poni carregat de palla…doncs faré el mateix però, si veus un carro amb palla estirat per 4 cavalls perxerons… doncs sabré que no passa res. Si aneu a refugis d’altra muntanya la càrrega del menjar o beguda o materials necessaris ho pugen els rucs i no passa res ni ningú diu res

    cinquè… tothom a sobre… bé doncs sí! De la mateixa manera que sortim de ruta i anem dalt del cavall… doncs aquest dia també!

    Per la majoria del nosaltres i som molts, estimem els cavalls. No els considerem una eina, els estimen, els cuidem i els hi donem tot allò que pugui necessitar, Sí que tens raó que tothom no és igual i que sempre i com a molts altres camps, hi ha desaprensius. Però aquesta si que es feina de tots d’aconseguir que la gent aprengui a tractar els animals des que som petits. Els uneixi un vincle que sigui permanent. Al meu cavall li agrada sortir amb mi, hi confia…. aquest vincle existeix i sí pujo dalt la seva espatlla … però tranquils no se li trenca, li netejo els cascs… pero no se li trenquen les potes, el pentino, i no s’estressa i menja i dorm… i és feliç!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *