El Zoo no era el que em semblava …

Quan vaig fer el treball de recerca de batxiller en el Zoo de Barcelona em vaig adonar que el Zoo no era el que em semblava o, millor dit, em feien veure, quan era petita. La meva idea de treball era estudiar el comportament del llop ibèric, però el que vaig acabar estudiant va ser un “objecte” d’atracció amb centenars de estereotípies (comportaments anormals causats per estrès, no mostrats en llibertat) i emocionalment deprimit. La gràcia és que no solament el llop estava en dita situació, tota la resta d’animals es trobaven en una situació similar, i algunes espècies estaven sobredescuidades en mini gàbies que s’allunyaven totalment del seu hàbitat. Cada dia que entrava, em sentia pitjor per estar estudiant un animal en aquestes condicions i que per cap costat entrava en la meva idea d’etologia (estudi del comportament animal). De manera que vaig decidir encaminar el meu treball a estudiar com el públic afectava el seu comportament i com en general el seu comportament diferia del dels individus en llibertat.

Òbviament, la diferència va ser brutal. Des de llavors vaig saber que fos quina fos la meva meta professional, els zoos hi quedarien exclosos i vaig començar a interessar-me per les reserves naturals i els centres de recuperació/conservació d’espècies.

1554493_619510844764115_266041462_nSi algú s’atura a llegir el meu missatge i tenia una idea positiva d’un zoo, nomes li demano que reflexioni. Si us agraden els animals, no compreu la seva esclavitud. Si voleu educar els vostres fills, no els feu veure la captivitat com a quelcom positiu. Si us agradaria treballar en programes de conservació de la fauna, no caigueu en un parany. Hi ha alternatives reals de conservació que sí que miren pel veritable benestar animal i la seva protecció sense privar-los de les seves necessitats (com, per exemple, a Catalunya: Fundació Mona, Fundació CRAM…).

Vaig triar biologia perquè estimo els animals i la natura, i per tant odio veure el seu patiment. Vull veure’ls lliures i feliços en el seu hàbitat; només vull dedicar la meva vida a la conservació real de les espècies i no a un negoci pintat de conservacionista que els priva del dret essencial de tot ésser viu: LA LLIBERTAT.

Eva Rios

Esta entrada fue publicada en Drets, Especisme, Maltractament animal, Opinions, Zoos y etiquetada , . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *