Dia de l’Orgull Vegetarià

Avui, dimecres 15, és el dia d’estar orgullosos de la nostra gesta. És el dia de l’Orgull Vegetarià.

Jo he estat quasi 40 anys menjant-me als animals. Senzillament per una barreja de raons de passotisme, ignorància i costums. Això no es cap motiu per no estar avui orgullós de que aquesta etapa de la meva vida formi part de la meva historia.

Ara ja fa mes de 6 anys que soc vegetarià. Reconec que la dieta vegetariana ens priva de barbacoes i festes a on la majoria d’humans gaudeixen sense ser conscients del mal que ocasionen a tot el que els envolta. De fet, el fet de ser vegetarià, m’ha permès gaudir d’altres tipus d’activitats, les quals, al igual que les barbacoes, també gaudeixen del mateix clima festiu. Ara som promotors d’arrossades, calçotades, boletades, carxofades i esparregades!!

portadafb_caLes raons dels beneficis de ser vegetarià son tan evidents que quasi fa vergonya explicar els motius. Tres exemples.

El primer. No ser culpable de cria i la matança de centenars de milions d’animals. Sí. A tots ens fa pena veure degollar a un xaiet, però, amic meu, jo ja no en sóc el culpable. Sí, sóc un perjudicat sentimental de la seva mort, però no el culpable.

Segon. La meva autoestima supera els meus propis límits. Sé segur que faig el correcte. El cor no s’equivoca. La coherència és ciència.

Tercer benefici. La meva gastronomia s’ha diversificat de formes completament inassolibles per a un omnívor. Ara sé cuinar i sé menjar variat. On eren les llegums abans??

Les raons que em dónen la raó dels “estàs segur?”, també són molt evidents. Més exemples. No conec a cap bisexual que hagi deixat de ser bisexual, al igual que no conec a cap vegà que es torni a jalar barbacoa de “galta de porc”.

Dic, en altres termes, jo, com tots els catalans, sóc català per voluntat i no pas per obligació. Potser en som mes de 6 els milions de catalans amb sentiments comuns…  No veig pas motius per deixar de ser català.

Jo sóc vegetaria per voluntat, per principis, per coherència, per complicitat i per responsabilitat.  No pas per obligació. Jo sóc vegetarià perquè sóc un pare orgullós de ser un exemple, perquè sóc humà i perquè tinc capacitat d’anàlisi. Perquè no em cal matar a ningú per viure jo. Perquè m’agrada viure sense matar. Perquè em fa feliç i perquè m’agrada sentir-me així.

Potser en som més de 600 els milions de vegetarians amb sentiments comuns… No veig pas motius per deixar de ser vegetarià.

Joan Grimal

Esta entrada fue publicada en Alimentació, Esdeveniments, Opinions, PACMA - BCN y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Una respuesta a Dia de l’Orgull Vegetarià

  1. Miquel Seco dijo:

    Hola Joan, em presento : soc en Miquel i cada dijous ens prenem un tallat al Cafè de Palafolls amb el teu pare.. Doncs be , ja està.

    No sóc vegetarià, però no deixo de menjar productes del camp i del bosc : Unes graelles de robellons amb força oli, all i julivert ningú sap el que es si no ho ha provat. I una paella de marisc, quasi res !! una truita d’espàrrecs , doncs per llepar-te els dits. i un seguit de plats més que no acabaríem mai. No faltaria menjar carn per menjar be, però en els nostres estudis i entrava la assignatura de religió i ens deien que Déu va posar al món els animals i les aus per l’aliment dels homes. No sóc un gran consumidor de carn, però de tant en tant una casoleta de badella amb bolets o una cuixeta de xai a la brasa … tampoc no està gens malament. No t’enfadis. Ho entenc i respecto totes las maneres de ser. Si jo hagués de matar qualsevol animal, per petit que fos, per menjar, també seria vegetarià.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *