De peluix a gos salvatge

“Vull un gos!” “Ens hem de desfer del gos!”

Entre aquestes dues expressions poden haver passat uns mesos, potser fins i tot un any, però no gaire més.

Aquell gosset tan graciós, tan anhelat pel nen o la nena de la casa, es converteix en un animal que molesta, que demana temps i atenció, que costa diners… I que deixa de fer gràcia. Ja ningú no el vol.

Aquest és el drama que han viscut molts dels gossos assilvestrats, dels gossos “salvatges”, que de vegades presumptament ataquen ovelles o vedells, com se suposa que ha passat recentment en uns municipis de Lleida.

Aquests gossos “ferotges” que ataquen el bestiar (animals, d’altra banda, sentenciats a morir en un escorxador, no ens enganyem) són les víctimes principals de tota la història.

2010_1020gossosle0354

Són les víctimes d’uns pares i mares irresponsables que cedeixen al capritx dels seus infants, sense plantejar-se en cap moment què significa portar un gos a casa.

Són les víctimes d’una gent que no sent la més mínima sensibilitat ni empatia envers un ésser viu amb plena capacitat de sentir, com és un gos, i que quan es cansen de l’animal el “llencen” com si fos un objecte qualsevol.

Són les víctimes d’unes autoritats municipals incapaces d’assumir el problema de l’abandonament dels gossos (del qual són responsables en gran part els caçadors). Són les víctimes d’uns ajuntaments incompetents per posar les mesures necessàries per resoldre el problema d’uns éssers, els gossos, que abans formaven part d’una família, i que ara estan obligats a sobreviure com poden, després de ser abandonats.

Són les víctimes d’una manera de fer maldestre i poc ètica d’alguns càrrecs de la Generalitat de Catalunya que, en lloc d’escoltar les veus i les propostes de les entitats animalistes per ajudar els gossos “salvatges”, només escolten les veus dels caçadors i opten per la solució més cruel: caçar i matar els gossos abandonats.

Montserrat Vallvé Viladoms

Esta entrada fue publicada en Histories, Maltractament animal, Opinions y etiquetada , . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *