ANIMALS I VESTIMENTA : Una cruel explotació de la que no en som conscients.

Cada any milions d’animals pateixen i moren per confeccionar peces de vestir.

El cuir prové principalment de vaques lleteres que ja no rendeixen com abans per la seva edat, però també es pot obtenir de vedells, porcs, cavalls, ovelles, cabres i, fins i tot, gossos i gats. A més, amb el temps han aparegut cuirs de tipus més exclusius com el provinent de búfals, bous, estruços, cocodrils i taurons. Tot, no només per fabricar peces, sinó també sabates, tapisseria d’automòbils i mobles, corretges de rellotges, bosses, carteres i altres accessoris.

En el cas de les vaques, és habitual  que es duguin a terme pràctiques com el marcat de foc en el rostre o en les cames, per evitar així que es danyi la resta de la pell amb la cremada. També se sol proveir una “dutxa d’aigua freda” moments abans de la matança, la qual cosa provoca la vasoconstricció de l’animal amb l’objectiu que aquest es dessagni millor: més fàcil i ràpidament.

4406730085_38d1eb85e7_bImatge de Adolfo Abalo

En les ovelles, el principal problema que ha sorgit per la seva producció és la pell rugosa que amb el temps apareix en els animals: quantes més arrugues té una ovella en la seva pell, més quantitat de llana produirà. No obstant això, l’excessiva quantitat d’arrugues produeix sudoració i un ambient especialment apte perquè les mosques dipositin els seus ous entre les rugositats. Així, moltes ovelles contreuen una infecció cutània anomenada miasis, que consisteix en la formació de nius de larves que creixen aprofitant-se de la carn de l’animal. Per evitar la malaltia d’una forma fàcil i barata, moltes granges adopten una tècnica anomenada “mulesing”, mitjançant la qual es mutila sense anestèsia la zona que envolta  l’anus, perquè les mosques situïn aquí les seves larves i no interfereixin amb la resta de la pell i llana.

Les oques no corren millor sort que les ovelles. Després de ser plomats vius de quatre a cinc vegades durant les seves vides, es maten per aprofitar la seva carn. A cada plomada les aus pateixen, no només per l’estrès i la violència amb que són tractades, sinó també perquè les parets fol·liculars de les plomes són riques en fibres sensorials i la pell de l’animal està repleta de receptors del dolor, la qual cosa significa que cada vegada que se’ls treu una ploma no és una simple estirada, és un esquinçament fort que produeix dolor i patiment.

L’obtenció de qualsevol producte d’origen animal (sigui aquest cuir, llana, plomes o pèl) sempre implica l’explotació d’un individu, i per tant, la privació de la seva llibertat, el seu patiment i la seva mort.

En el moment en què es “posseeix” o es  “té” un animal per obtenir d’ ell un benefici, aquest deixa de ser amo de la seva vida, per passar a ser propietat d’un/a altre/a.
De la mateixa manera que considerem injust que uns humans pertanyin a uns altres, veure els demés animals com a propietats que podem utilitzar quan ens plagui és injust; tant uns com altres són subjectes amb interessos propis, que mereixen ser igualment respectats.

Rac

Esta entrada fue publicada en Pelleteria y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *