“Als animals que hem tornat els nostres esclaus, no ens agrada considerar-los els nostres iguals”

Aquesta frase encunyada pel biòleg anglès Charles Darwin és el que deuen pensar molts caçadors que, amb un menyspreu fred cap a la vida i una insensibilitat absoluta cap al patiment aliè, condemnen a altres éssers vius a una cadena perpètua, a unes condicions de vida indignes i a ser víctimes de l’oblit i la indiferència. Un reducte primitiu de l’estupidesa humana que es vanagloria de la seva superioritat moral davant d’altres espècies, que comparteixen amb nosaltres la capacitat de sofrir.

La gossera de caçadors del Torrent de la Rovira al terme municipal de La Garriga és un lloc com moltes instal·lacions d’aquest tipus que s’amaguen en tot el territori de Catalunya. Des de fa molts anys ha acollit gossos dels caçadors de la zona amb unes condicions que fan esgarrifar, la història es repeteix. El primer cop que un grup de persones preocupades pel benestar animal van visitar el lloc, l’any 2011, es van trobar amb una visió dantesca: un racó d’immundícia on malvivien gossos lligats i tancats en gàbies reduïdes, rodejats pels seus propis excrements, sovint sense aigua ni menjar, gossos vells, alguns amb ferides externes i infeccions visibles a la pell. Però aquest grup de persones no era el primer en denunciar aquests fets a La Garriga. Mica en mica, han anat apareixent diverses persones que verifiquen la impunitat amb la que s’ha estat actuant en aquest cas. Relaten (totes) que ja fa molts anys havien denunciat aquests fets i, o bé se les va ignorar, o bé se les va animar a deixar-ho córrer perquè “no hi ha res a fer, són gent amb molt de poder”.

LaRovira-foto1

L’associació de defensa dels animals Fundació Altarriba, va presentar vàries denúncies a l’Ajuntament de la Garriga, al·legant que en aquestes instal·lacions, no només s’incomplien una llarga sèrie de requisits legals previstos a la llei de protecció animal catalana (Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril), sinó que s’estava provocant un patiment intolerable a aquests animals, descuidant les seves necessitats bàsiques d’alimentació, higiene i assistència veterinària. Cal remarcar que es va haver de recórrer al Síndic de Greuges ja que aquestes i d’altres instàncies i escrits relacionats amb aquest cas no van ser contestats per part de l’Ajuntament (ho van fer quan van saber que el Síndic n’estava al corrent).

Actualment, és l’organització DAR (Animal Rescue) qui està portant el cas, conjuntament amb desenes i desenes d’altres casos similars al de La Garriga que s’escampen per tot el territori català. Realment, estem parlant d’una plaga, d’un fet real i abundant que existeix, precisament, per la passivitat amb la que es tracta el problema dels gossos de caçadors per part de les administracions.

Cal remarcar que durant prop de 20 anys, les instal·lacions de la Rovira no han tingut mai la llicència d’activitats municipal ni la llicència de nucli zoològic, fins que fa escassos mesos van ser reclamades per part de l’Ajuntament en destapar-se la gravetat de l’assumpte i davant de la pressió popular. Evidentment ha incomplert i a dia d’avui s’incompleix la Llei de protecció animal catalana.

Els animals no entenen de lleis, de reglaments o de drets, de procediments administratius, de llicències o de resolucions. Ells simplement experimenten a cada moment plaer o dolor, alegria o tristesa, goig o por, i tots nosaltres, ciutadans i poders públics som responsables del seu benestar físic i emocional.

Si hom ha tingut l’ocasió de mirar i llegir els ulls d’aquests animals s’adonarà del que senten, del que estan patint, la mirada d’un aquests gossos glaça l’ànima. Molts d’ells reaccionen amb por, ansietat, lladrucs forts; d’altres et vénen a rebre i et llepen com si demanessin clemència; alguns intenten treure el cap entre les reixes, intentant buscar el mínim contacte i la calidesa d’una mà amiga salvadora; n’hi ha que et miren, se’ls veu resignats, tristos, desolats, cansats de patir i de viure en la foscor un dia rere l’altre, víctimes de la tirania d’uns pocs. La gossera de la Rovira és el punt on conflueix la crueltat humana, responsable d’aquesta situació, amb la indiferència d’unes persones que troben en l’acció de matar un plaer i un divertiment.

LaRovira-foto2

És lamentable com els caçadors han actuat en els darrers 20 anys: amb total impunitat i amb el mínim respecte cap a la dignitat d’altres espècies, a les quals degraden a simples instruments de caça, en moltes ocasions amb la complicitat i la connivència de les Administracions Públiques, que miren cap a una altra banda per protegir els interessos minoritaris de determinats col·lectius que no representen el que la majoria de gent entenem per progrés moral i ètic. S’haurien d’exigir responsabilitats a qui ha permès aquesta situació intolerable durant tant de temps, i òbviament als responsables directes que han condemnat als animals a un vida de patiment.

Voldria finalitzar amb una cita del poeta i novel·lista francès Víctor Hugo que ens hauria de fer reflexionar: “primer va ser necessari civilitzar l’home en la seva relació amb l’home. Ara és necessari civilitzar l’home en la seva relació amb la naturalesa i els animals“.

Jordi Farnell

581924_510108765704324_1201589114_n

Esta entrada fue publicada en Caça, Drets, Esdeveniments, Notícies, Opinions, PACMA - BCN y etiquetada , , . Guarda el enlace permanente.

Una respuesta a “Als animals que hem tornat els nostres esclaus, no ens agrada considerar-los els nostres iguals”

  1. Sid Osáh dijo:

    Preciosa concentración la de el pasado domingo 9 de junio, nunca vi tanto galgo junto! Muy bonito, hay q repetir 🙂

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *