20 de Març, dia sense carn.

El segle XX i el XXI recentment estrenat, són segles “Cainites” i per “*Cainita” entenem l’espoli, assassinat, humiliació i explotació d’éssers humans. Dues guerres mundials, una “crisi” soci-política, que és en la seva essència més íntima una crisi de valors, ens enfronten davant del mirall dels nostres propis actes.

Tot està en joc, la supervivencia al planeta, el planeta mateix, l’esser humà com a especie, la nostra dignitat moral i un llar etc … que es podría resumir amb poques paraules, “absolutament tot el nostre estil de vida ens està encarant.”

I sofreixen, com sempre, els febles, els indefensos. Aquells que no tenen veu, els que són tractats com a objecte de consum o com a força bruta a el “mercat”. És l’imperi del més fort. La dura llei de la selva s’ha imposat en la nostra “civilització”, per dir-ho d’alguna manera.

És curiós, però si llegim les Escriptures – de totes les tradicions – l’imperatiu és únic: “ NO MATARÀS”. Potser, en les albors dels temps aquest mandat va ser donat a l’ésser humà perquè tingués consciència que ell no pot crear una sola partícula de vida, amb la qual cosa tampoc està autoritzat per suprimir-la arbitràriament. Seguint amb els mites, ara el Gènesi, si llegim amb atenció veurem que “se li va donar permís a l’ésser humà per menjar tot tipus d’herba i fruita”, no va ser sinó fins al cap de el “Diluvi” quan la prohibició de menjar animals es va aixecar. Potser perquè “els déus” van quedar una mica farts de nosaltres.

baby16

Imatge extreta de www.myrandomstuff.se

Curiosament l’ésser humà no necessita consumir carn. El nostre organisme rep violència en lloc d’aliment quan li endossem quantitats de “pernil”, “embotits”, “costelles”…
Si mengem un “rostit de pollastre” no tenim consciència de l’estada de l’animal en un zulo de pocs centímetres, on va viure tota la seva vida, sense aire, sense llum, sense alè. Només un objecte de reproducció i consum.
No hi ha consciència del dolor que pot sentir una mare “porqueta” quan es porten els seus petits, no sabem ni volem pensar en el que pot sentir una mare “vaca” quan se li porten els vedells…

Aquest no és un escrit “sentimental” encara que ho sembli, és només una crida a la consciència humana perquè no s’ALIMENTI DEL DOLOR ALIÈ, i en aquest cas el dolor és el dels animals. Amb aquestes paraules no pretenem convèncer a ningú. No som cap secta extremista, només un partit polític que intenta defensar a tots aquells que no poden parlar: els nostres germans els animals.

Per aquestes raons, proposem el dia 20 de març, un “Dia sense carn”, a fi de que, les persones que no siguin vegetarianes puguin acompanyar-nos en un acte de solidaritat juntament amb els quals hem pres aquesta opció. Creiem que un altre món és possible i altres relacions amb el nostre entorn, tant social com a natural.

Gràcies a totes les persones solidàries que acceptin els nostres supòsits i decideixin acompanyar-nos.

Feliç dia !

Elisa Lopez-Mateos

Esta entrada fue publicada en Alimentació, Opinions y etiquetada , . Guarda el enlace permanente.

0 respuestas a 20 de Març, dia sense carn.

  1. Nuri dijo:

    Per a mi, cada dia de l’any és el Dia sense carn (ni peix, naturalment, NI TONYINA en llauna jajajaja), i ben sana que estic, no m’encostipo mai ni tinc mancances de cap tipus.

    El dia que em torci un turmell, o que em caigui un test pel cap passant pel carrer, llavors sí, la culpa serà per ser vegetariana.

    Bona iniciativa, companys!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *